Molts de vosaltres deveu recordar el fenomen mediàtic de John Wayne Bobbitt (24) i la Lorena (26) l’any 1993, quan la Lorena va tallar el penis del seu marit i el va llençar a camp obert. En John era la imatge perfecta de l’americà model; ex-marine, atractiu, amb do de gents, extrovertit. La Lorena, una equatoriana captivada per l’estil de vida americà, havia lluitat molt per fer-se un lloc a la societat i va aconseguir, amb el seu anglès rudimentari, enamorar aquell home. La història semblava ben bonica, fins al dia del tall net del membre d’en John, seguit d’una primera declaració nerviosa a la policia, basada en el fet que havia embogit per culpa de la manca d’orgasmes en la seva relació. Tot un cocktail perfecte per a la premsa americana.

Aquests tres elements varen fer que els diaris internacionals publiquessin la història dels Bobbit en primera plana, i van posar la paraula penis en grans titulars a la premsa puritana dels EUA, preludi i preparació del que passaria uns anys més tard amb l’afer Clinton-Lewinsky el 1998.

El documental Lorena –que podeu veure per Amazon Prime– explica amb detall i en quatre episodis la vida dels dos protagonistes, indaga en els fets i s’allunya de les bromes dels programes dels noranta, centrats només en el penis d’en John, i deixa de banda l’autèntica causa del tall de l’organ reproductiu masculí, que no era més que una continuada i salvatge relació masclista –amb tocs racistes i denigrants– basada en el maltractament i fins i tot la violació conjugal del monstre  Bobbit cap a la seva dona.

Les lleis ara han canviat i gràcies al principi d’equitat home-dona, elles es poden sentir una mica més protegides davant les agressions masculines. Dic una mica ja que encara hi ha molt camí per recórrer, com ara parar aquesta xacra amb controls més contundents cap als agressors o frenar els comentaris masclistes denigrants públics de manera taxativa, filosofia que evidentment no comparteix el partit polític d’extrema dreta Vox, amb un Santiago Abascal que sembla sortit de les cavernes del franquisme més ranci.

Però tornem al tema Bobbitt. El documental Lorena és colpidor, busca sota la catifa florida tot el que s’amagava amb naturalitat els anys noranta amb unes lleis ronyoses que defensaven els més poderosos, una mica com el documental sobre el malalt mental  Michael Jackson, Leaving Neverland, però en aquest cas la víctima és la dona, tema que no sembla que es vulgui acabar; recordem l’episodi de fa uns dies de la treballadora de 32 anys d’Iveco, que per culpa de l’escarni dels seus col·legues de feina passant-se un vídeo íntim de la jove, va provocar que caigués en la més absoluta angoixa i la va dur al drama del suïcidi.

I la història continua.