Qualsevol soldat que sol·liciti una avaluació psicològica, amb l’esperança que el considerin no apte per al servei, demostraria d’aquesta manera la seva salut mental, ja que la preocupació pel benestar propi només suggereix una ment sana i, per tant, seria apte per al servei. Aquesta és la regla Catch-22.

Basada en la novel·la de Joseph Heller del mateix títol, Catch-22 és una minisèrie de la cadena Hulu, que segueix la vida de John Yossarian, també conegut com a Yo-Yo, un aviador de les forces aèries dels Estats Units durant la segona guerra mundial, que es troba al límit del col·lapse mental quan veu que cada cop que està a punt d’arribar al nombre de missions necessàries per tornar cap a casa, els seus caps n’augmenten el topall. En vistes que no pot arribar-hi mai, Yo-Yo farà l’impossible perquè li donin la baixa mèdica.

Produïda per Geroge Clooney (Money Monster) i Grant Heslov (Monuments Men), que dirigeixen dos capítols cada un (Ellen Kuras dirigeix els altres dos restants), Catch-22 ha estat creada per Luke Davies (Lion) i David Michod (Animal Kingdom), els quals han aconseguit trobar el difícil equilibri en la combinació de sàtira i angoixa, l’humor i el drama del cost de les guerres en les vides dels joves que les combaten.

A diferència de l’obra de Heller, la minisèrie de Hulu parteix d’una narrativa cronològica, començant amb l’entrenament de Yossarian a Califòrnia per anar, després a la base de l’exèrcit a l’illa italiana de Pianosa, on els incidents seleccionats del llibre són obligats a una seqüència ordenada. Al llarg dels sis capítols que dura, Catch-22 fa un magnífic treball en convertir l’obra de Heller en una sàtira de guerra i política, cronològicament accessible, magníficament fotografiada, ben actuada i amb una banda sonora plena d’èxits de grups i balades de mitjans del segle XX, inclosa una versió de No Love, No Nothing de la tia de George, Rosemary Clooney, o Paper Doll, de The Mills Brothers, que va ser número 1 durant tres mesos consecutius durant l’apogeu de la Segona Guerra Mundial.

Chris Abbott (Girls) ofereix una bona actuació com a John Yossarian, l’atractiu bombarder immers en el malson d’haver d’arriscar la vida mentre veu com cada cop que s’apropa a la quota de missions algun general l’augmenta. George Clooney, que es queda amb un petit paper secundari de coronel Scheisskopf, més encaparrat perquè els seus homes desfilin bé que no pas a ensenyar-los a salvar-se, sembla i sona més a un personatge dels germans Coen. Grant Heslov és un encert com a doctor Daneeka, que parla de pressa i dona consells a Yo-Yo sobre com evitar l’acció. Kyle Chandler (Bloodline) interpreta l’incondicional coronel Cathcart, qui constantment augmenta el nombre de missions necessàries perquè no torni a casa, com si fos un maníac.

La minisèrie de Hulu s’esforça per retratar i exagerar la bogeria i la hipocresia de la guerra, i dels petits actes de rebel·lió que passen quan els soldats creuen que el seus comandants tenen les mateixes probabilitats de matar-los que l’enemic.