Signor! Són aquests els anys i anys de futur que ens esperen?

Entre el 6 de maig i el 26 de juny del 2019, HBO va posar a disposició dels serie addictes dues sèries extraordinàries: Chernobyl i Years and Years, que ha coproduït amb la BBC. De Chernobyl, tothom que conec l’elogia com la millor sèrie de la història; fins i tot jo li he posat un 10 a l’IMDb; d’aquells moments espantosos del passat ja en va parlar en Lluís Simon. A Years and Years, tot i ser una sèrie valenta i compromesa, no acaba de ser prou polida i rodona. Tanmateix, el més destacable de la sèrie és el relat, el discurs polític, la sacsejada per fer despertar-nos del poder del Dr. No que avui ja domina la terra, i del futur inquietant que ens espera si no fem res.

Els britànics hi tenen la mà trencada a jugar a visionar el futur mitjançant la ficció literària, començant per la utopia de Thomas Moore i seguint amb les distòpies d’HG Wells, George Orwell, Aldous Huxely o Alan Moore. De fora de la Gran Bretanya, hi he d’afegir l’americà Ray Bradbury i la canadenca Margaret Adwood, i, és clar, Manuel de Pedrolo.

El gal·lès Russell T. Davies, antic guionista de Dr. Who, per no estendre’m amb un currículum impressionant, és el creador de Years and Years i en signa tots els guions. Ambientada a Manchester des d’aquest 2019 fins al 2030, Years and Years narra la història de la família Lyons, com a representació de la societat anglesa del segle XXI, amb l’objectiu de llegir el present incert d’aquests darrers anys, per projectar un futur terrorífic i versemblant. Un futur amb un decorat general com l’actual i amb alguns canvis tecnològics, no pas més diferents dels que ens van suposar l’smartphone i tots els avanços cibernètics, l’assistent virtual, com el Siri de la família Apple, és ben quotidià. Aquí es diu Signor i juga un paper fonamental en el dia a dia de la gent. Això sí, hi ha gent sonada que voldria viure al núvol i tenir-hi la memòria i, fins i tot, la consciència, i n’hi ha que ja s’implanta els telèfons mòbils intel·ligents com a pròtesis. Tenim 6G bateries i bateries que duren 10 anys…

Sense ser de la família, però amb adeptes i detractors a dins de la família –com qualsevol família–, hi apareix un personatge públic, horrorós i destructor, l’empresària Vivienne Rook –interpretada magistralment per Emma Thomson–, que esdevé una política populista i estrambòtica que arriba a primer ministre. Tots els malsons de les distòpies de la literatura i del còmic britànica convergeixen en aquesta autoritària feixista i nazi, que aposta per l’extermini en camps de concentració gestionats per l’empresa privada.

Com Trump, de qui es diu que després d’obtenir la reelecció, governarà des de l’ombra, no és que manipuli la societat amb fake news, sinó que nega la realitat i els fets provats i els titlla de notícies falses. El 2029 tanca la BBC, a banda de despatxar periodistes que incomoden al règim.

Seria una sèrie tremendament depriment i desesperant, si no fos pel sentit de l’humor, la paròdia, el ritme narratiu i la barreja i canvis constants de gèneres. És que quan penses que la BBC ens fa una sitcom polític-familiar, patapam… els europeus anem en pastera i tornem a estar governats per l’extrema dreta més malalta que persegueix LGBT, una persecució que esdevé un dels fils argumentals crucials dels sis capítols, per causa de l’enamorament entre Daniel Lyons (Russell Tovey) i el refugiat ucraïnès Viktor Goraya (Maxim Baldry).

Years and Years agradarà als paranoics i als que no es poden treure qualsevol teoria de la conspiració del cap. Plaurà als amants del melodrama; de la comèdia humana; de la tragicomèdia; de les aventures i l’acció; del suspens, i de la ciència-ficció. També complirà les expectatives dels preocupats per les tragèdies humanes; als superfans del cinema compromès –i d’esquerres– britànic i de les sèries de política, i als delerosos de les grans interpretacions.

El càsting és sensacional, de dream team, del més jove al més vell. Ja he parlat d’Emma Thomson. M’ha semblat sublim, Rory Kinnear, en el paper d’Stephen Lyons, un consultor financer que s’arruïna amb una d’aquestes crisis bancàries que ho arrossega tot i tots els pàries de la terra hi acabem perdent. Recordem Kinnear en el paper del primer ministre que ha de fornicar amb un porc en el primer capítol de Black Mirror, una sèrie de la qual ningú no pot dubtar que és una de les fonts d’inspiració de Years and Years.

Ara bé, Years and Years va molt més enllà de la voluntat d’entretenir que té Black Mirror, excepte alguns capítols memorables en la lectura sociològica de la societat.

L’altre paper que m’entusiasma és el d’Anne Reid, com a Muriel Deacon, l’àvia dels Lyons, la cap de família, qui salva tothom de la ruïna, i no pas només econòmica. El seu discurs (polític) de Nadal és memorable.

Ara dono la llista de notícies que sentirem a la BBC per fer-nos veure cap a on avancem i que no som aliens de cap a on el món avança:

Després de Chernobyl –sèrie i realitat– patim un altre desastre nuclear, que marcarà la història d’un dels membres de la família, l’activista ecologista, política i social Edith Lyons, interpretada per Jessica Hynes.

Mor Merkel; després de guanyar un segon mandat i destruir una mica més el món, Trump dirigeix un govern titella des de l’ombra; França gira definitivament a l’extrema dreta. Al capítol 4 hi ha una revolució espanyola: guanya un partit de l’extrema esquerra que vol expulsar qualsevol migrant sense papers; Catalunya declara la independència i veiem que la família reial es refugia a Mònaco i que torna la pesseta. Es produeix el Grexit; es declara la llei marcial a Itàlia; Hongria en fallida, i ja mengem carn sintètica, apta per a vegans. Torna el paper, els arxivadors, ja que manca energia…

Es parla d’una ciutat petita de la Costa Brava anomenada Palamós, on al costat hi han construït un poble arran de mar imprès en 3D. Cau la torre de Pisa i, per fi, el 2030 acaben les obres de Notre-Dame.

Hem sobreviscut el segle XXI; comprem samarretes per 1 euro per la misèria del venedor i la desgràcia del treballador; es perden lloc de treball amb caixers automàtics al súper. No ens queixem per res. La merda de món que hem construït és per culpa nostra i només nosaltres podem fer la revolució.

Tanmateix, mentre estem mirant series fem la revolució, fem la guerra contra el mal? O ja els va bé que ens estem quiets mentre mirem sèries, les sèries que ells volen?