Desconeixia totalment El Sabater d’Ordis AKA El Quixot de l’Empordà, els sobrenoms d’Anton Iglésias, sabater de professió que, gràcies al beuratge que surt de la fermentació del raïm, dominava la tramuntana només amb el poder de la ment i una canya. No us penseu pas que era una canya qualsevol, tot al contrari! Li va ser entregada mentre es banyava en una gorga per una bruixa ben plantada al més pur estil d’Excalibur.
Com tot superheroi que es vol fer valdre, el Sabater vivia immers en la desgràcia. El seu fill havia sigut segrestat per un cavaller negre i la seva esposa l’havia abandonat. Enmig d’aquest desastre només trobava confort quan aixecava el porró. Quan el fermentat feia efecte l’home descobria els seus poders i era capaç de tot: ballar, cantar, dominar el vent i volar. Si senyors! Volar per sobre l’Empordà com si fos l’home-ocell de Sangtraït. El Sabater ha de lluitar contra els seus propis fantasmes, a més de fer-ho contra els seus enemics el cavaller (Guillem I de Besalú) i les Bruixes de Llers. Coincideix amb la majoria dels superherois, sobretot els de DC, en el fet que fins que no toca fons no és capaç de reaccionar. Ho farà el Quixot de l’Empordà? Hi serà a temps? Podrà reaccionar i trobar el seu fill?
El Sabater d’Ordis va ser creat per Carles Fages de Climent, a partir d’un personatge real que fascinava a Salvador Dalí, i va escriure un poemari en el seu honor. A partir d’aquests poemes, David Ruiz, Pitu González i Jacint Casademont van començar a idear un guió per portar la vida del Sabater al cinema. Els dos primers van continuar el projecte, agafant la direcció, per crear un film senzill i ben cuidat sense renunciar a la trama misteriosa. Els preciosos paisatges de l’Empordà, comarca també dels creadors, s’acompanyen d’una bonica banda sonora que combina el minimalisme amb l’èpica. Es nota la influència fílmica del western, gènere que agrada als dos directors, i es van fent picades d’ullet a films mítics com l’anomenada Excalibur, 2001 o Centaures del desert, entre d’altres.
David Ruiz deixa, momentàniament, enrere el cinema de terror (Festí de Sang, Sant Martí) per retre un homenatge a la terra que l’ha vist créixer i reivindicar les altes capacitats de tots aquells que estan “tocats per la Tramuntana”.
