No sé pas què li ha passat a Jim Jarmusch amb l’última pel·lícula. The Dead Don’t Die és graciosa, però no passarà pas a la història com la seva millor pel·lícula; no és pas que no entretingui, però és irregular i no és rodona. The Dead Don’t Die és una paròdia de les pel·lícules de zombis, que recorda Mars Attacks!, de Tim Burton. Suposo que la carregosa The Walking Dead ha posat el llistó molt alt.

No sé pas què en pensen els aficionats al gènere dels morts vivents, ni si l’aniran a veure, ja que queda curta de sang i fetge i truculència. Per als que no suportem res de morts vivents des dels anys és correcte en aquest aspecte.

El que més destaca del film és l’elenc d’actors, format per molta troupe de Jarmusch: Bill Murray, Adam Driver i Chloë Sevigny, interpretant el trio de policies locals protagonistes. Tom Waits i Steve Buscemi fent de boits del poble, cada un a la seva manera. Danny Glover i Caleb Landry Joves, fent de botiguers. Un de ferreter i el jove de propietari d’una botiga de memorabilia, expert en cinema de terror, com es va comprovant al llarg de tots els seus diàlegs. L’enigmàtica Tilda Swinton fent d’enigmàtica encarregada de la funerària. Selena Gòmez encapçalant una colla de repel·lents pijos urbanites hipsters. Iggy Pop acceptant fer de mort vivent que només beu cafè.

El càsting serveix a Jarmusch per fer acudits, alguns a base de reiteracions, i picades d’ullet i referències cinematogràfiques, Star Wars inclòs. L’acudit més reiterat és el tema central i únic del film, repetit i sintonitzat fins a avorrir. Es titula The Dead Don’t Die, una peça country signada i interpretada per Sturgill Simpson, que també fa el seu cameo zombi. La segona reiteració és un espòiler: «Això acabarà malament!», que va dient de forma recurrent un dels protagonistes. Ho sap perquè ha llegit tot el guió. Reconec que és suat, però en context fa riure…

The Dead Don’t Die és un acudit dolent ben explicat.