Andrés Rabadán va matar el seu pare disparant-li unes quantes fletxes el segle passat. A partir d’aquell moment el coneixem com l’Assassí de la Ballesta, condemnat a més de 20 anys per aquell crim, sense possibilitat de reinserció a la societat perquè es considera que encara és un perill per als altres (desconec si encara està tancat a la presó, en un psiquiàtric o en llibertat, Mr. Google no m’ho ha resolt). Els que vulgueu, podeu veure la versió cinematogràfica que en va fer l’any 2008 Ventura Durall, Las 2 vidas de Andrés Rabadán, en què es posicionava força a favor de la posada en llibertat del pres. De la vida de l’Andrés m’interessa la part en què busca el perdó, focalitzat en el seu pare però també en el perdó en majúscules, és a dir, el seu propi. Podeu buscar els dibuixos dels fantasmes que van atemorir durant anys, i encara potser volten, pel cap de l’assassí de la ballesta.

The Victim és una minisèrie de la BBC de quatre capítols, que podeu trobar a Filmin, i que m’ha recordat la història i, sobretot, les polèmiques generades al voltant de la figura de Rabadán. Un assassí pot tornar a viure a la societat com si no hagués passat res? Es pot perdonar un criminal? Aquest és l’eix central de la sèrie. Graig Mayers està casat, li agrada la feina que fa, té una filla, la família és feliç, però tot canvia quan és atacat durant la nit de Halloween. Es converteix en una víctima quan el confonen amb un assassí despietat d’un nen que ja ha complert condemna. La virtut de la història és que ens manté a l’expectativa de saber si és o no l’assassí, fet que no ens hauria d’importar ja que la cosa va d’un altre tema: de la venjança i la incapacitat de la mare del nen per continuar endavant mentre el culpable estigui lliure. He estat a punt d’escriure «culpable de la tragèdia» però la soferta mare ens recorda que no va ser una cosa tràgica sinó que l’assassinat va ser una acció deliberada i cruel. El nus central de la trama és el judici per incitació a l’assassinat de la pròpia mare cap al possible assassí. Mentre va avançant el judici anem veient com es desgrana un laberint que no acaba de sorprendre del tot però que et manté a l’expectativa.

La dirigeix Niall MacCormick, especialista en productes televisius britànics, i en els papers principals hi trobem una esplèndida Kelly MadDonald (No Country for Old Man, Boardwalk Empire) en el paper de la mare que no és capaç de viure sense saber per què algú va matar el seu fill i a qui aquesta necessitat porta al límit. John Hannah (The Mummy, Spartacus) és el detectiu amargat i obsessionat amb el cas. Tanca el triangle James Harkness el pare, un pèl aturat amb un passat dur, acusat d’assassí. Tot el repartiment manté el nivell propi de la BBC, i fa creïble la trama, tot i que si la mireu en la versió doblada perd qualsevol credibilitat emocional.