No, no és que m’hagi deixat de posar el títol de l’article. És que posar els títols que em venien al cap podria ser motiu de presó.
La plataforma Netflix va estrenar el 12 de setembre passat la sèrie The I-Land. I amb estrenes com aquesta la companyia de Reed Hastings no s’ha de preocupar per l’entrada de Disney+, ella soleta ja s’enfonsarà sola.
The I-Land és una minisèrie de set capítols sobre deu persones molt atractives que es desperten en una illa tropical deserta, vestits com si formessin part d’una campanya de moda, sense recordar qui són ni com hi han arribat. El primer que notaràs és que tots els de l’illa són uns imbècils de classe mundial. Les actituds combatives condueixen a baralles constants i molta tensió (o almenys això m’imagino que volen transmetre), que es manifesten en discussions sobre on acampar o qui ha de portar el ganivet.
El personatge d’Alex Pettyfer és un violador; el personatge de Kate Bosworth, una espècie de mestra manipuladora, i el personatge de Natalie Martínez, la valenta protagonista, té un petit problema d’actitud. Pel que fa a la resta de personatges, la seva aportació a la sèrie no és gens important i, per tant, no es desenvolupen.
The I-Land no defuig de les comparacions amb Lost. És més, sembla que les busca amb frases com «Hem mort i estem al cel», insinuacions que l’illa és maligna, versions tronades del triangle Jack-Kate-Sawyer o, fins i tot, posar en marxa un misteri relacionat amb números (en aquest cas, el 39). També s’entrega als flashbacks explicatius dels personatges, però com que el guió és tan pobre, ens deixen a mitges.
Escrita i dirigida per Neil LaBute, el guió és fràgil, feble i amb diàlegs absurds com «Tinc un mal pressentiment sobre aquesta illa» (just després que un tauró ataqui un dels personatges), «Soc petit però soc poderós». Realment, si acabes tots els capítols, tens un problema… greu!
És difícil determinar què és el pitjor d’aquesta sèrie: els guions, les actuacions, l’edició… Sento pena pels membres de l’equip per haver rebut l’encàrrec de crear una història com aquesta. Suposo que cap la inclourà al currículum.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.