Quan Game of Thrones va acabar, era d’esperar que totes les companyies volguessin ocupar el tron de nou fenomen cultural deixat per la producció d’HBO. El camí més fàcil és fer una sèrie amb dracs creats per CGI i personatges amb noms rutilants.
Bé, a Carnival Row no hi ha dracs (almenys de moment), però sí que hi ha fades, centaures, faunes i bruixes que poden fer màgia fosca. A més, hi ha secrets de família, d’aquells de paternitats misterioses d’herois orfes. Us sona?
Amb una analogia inconfusible del nostre clima sociopolític actual i una estètica steampunk de l’Anglaterra victoriana, Carnival Row és un barri de la ciutat The Burgue, habitat principalment per criatures màgiques, on la tensió entre residents humans i refugiats màgics es fa més tensa cada dia. En aquest barri hi treballa Philostrade o, com se’l coneix, Philo (Orlando Bloom), un inspector que investiga un seguit d’assassinats, tant d’humans com d’éssers màgics, a les víctimes dels quals els falten algunes entranyes.
A Carnival Row hi ha diferents històries. La primera és la història policíaca, la de la cerca de l’assassí i el posterior descobriment d’una criatura fosca i terrible. La segona, la història d’amor —o desamor— entre en Philo i la Vignett (Cara Delevingne), una fada que es va enamorar de Philo durant la guerra contra The Pact —guerra que fa desplaçar les criatures màgiques—. Lligada a aquestes dues històries trobem la de l’origen d’en Philo, abandonat quan era un nadó i sense saber qui eren els seus pares.
Paral·lelament a en Philo i la Vignett, trobem una altra història, la dels germans Spurnrose. Procedents d’una família benestant de The Burge, estan al límit de la bancarrota quan uns negocis fets per l’Ezra, el fill gran, no surten com es pensava. Amb l’arribada d’Agreus, un faune adinerat, l’Ezra i la seva germana Imogen hauran de redefinir les seves prioritats i ideologies si volen sobreviure i mantenir el seu estatus social. L’Agreus i la Imogen hauran d’unir esforços per obtenir el que volen: ell, el reconeixement social que tant anhela i ella, els diners que tant necessiten.
Sobre el paper, Carnival Row té gairebé tot el que es necessita per ser una sèrie d’èxit. Té les arques il·limitades de la plataforma Prime Amazon, que busca una franquícia d’èxit. Té un planter d’actors que arrosseguen fans, començant pel duo protagonista Orlando Bloom i Cara Delevigne, ben acompanyats per actors de renom com Jared Harris o Indira Varma. I té la idea, que crec sincerament que és molt bona. Té assassinats, misteri, sang, vísceres, monstres terrorífics, intrigues polítiques, sectes, profecies, romanticisme i secrets. La sèrie té tots els ingredients per ser, com a mínim, molt agradable, però acaba sent força avorrida.
Hi ha molta història a Carnival Row que sembla que els creadors de la sèrie, Travis Beacham (Pacific Rim: Insurrección) i René Echevarria (Los 4400), no han volgut desenvolupar en aquesta primera temporada (ja n’hi ha una segona confirmada). Bàsicament es troba a faltar desenvolupar més la guerra entre The Burgue, una ciutat estat que va enviar soldats per protegir els éssers màgics, i The Pact, una altra ciutat estat que, suposem, són els dolents. No és fins al quart capítol (de vuit que té la primera temporada) que no es comença a animar una mica. En general els capítols es fan llargs i difícils d’acabar.
El fet que la primera temporada t’acabi deixant la curiositat de saber què passarà a la segona és un punt a favor dels creadors. Carnival Row té un potencial que espero que es dispari a la segona temporada.
