INTRO

Que Els Bastards s’apropin a Sitges, concretament a la 52a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, és prou excusa per fer una crònica; bé, una breu crònica del que vam poder viure la nit del dijous 3 d’octubre amb el visionat de 3 From Hell.

52è FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA

Abans de desbudellar la tercera entrega de la trilogia de Rob Zombie, pels que encara no conegueu l’esdeveniment per excel·lència de la comarca del Garraf, una breu sinopsi. El Festival de Sitges arriba a la 52a edició que ofereix any rere any les millors produccions internacionals de cinema fantàstic. Considerat un referent arreu d’Europa, l’impacte mediàtic que té permet que produccions de tot tipus tinguin difusió global dins d’un espai pensat perquè artistes i premsa es puguin trobar. A més a més, també s’hi programen homenatges, retrospectives i sessions especials de tot tipus, com ara la mítica Midnight Extreme o la Zombie Walk, dues de les activitats més esperades.

L’ABANS DE LA PROJECCIÓ

Arribem de nit a la capital de cinema fantàstic. La sensació de fred augmenta a prop de mar així que ens abriguem i anem a buscar alguna carpa del festival on sopar i escalfar-nos a base de cervesa i caliu humà. La cua de l’hotel Melià es va omplint així que decidim sumar-nos-hi per començar a escalfar motors. Sentim dos fans amb samarretes de White Zombie que comenten la mort de Sid Haig, i ens expliquen que aquest és el motiu pel qual no es volien perdre l’estrena de l’última part de la saga de la família Firefly. És clar que el hype que ha generat el fatal desenllaç del Captain Spaulding ha convertit la sessió d’avui en alguna cosa especial, i això es percep en l’ambient.

Sentim que estan a punt d’obrir les portes, així que abans d’entrar ens apropem al photocall per deixar constància de nostre pas pel festival. Pocs segons després veiem com la fila avança, així que recuperem posicions i fem via cap a l’auditori Melià. Pels cinèfils i pels fans del fantàstic aquest espai és un temple, i l’ocasió d’avui el fa encara més especial. Ens fem un forat a la platea i esperem atents que comenci la projecció.

ARA SÍ, 3 FROM HELL

En els 10 anys que fa que venim al festival, no havíem vist mai una pel·lícula sense que prèviament es fessin cinc cèntims del contingut i això ens va descol·locar. Tot i aquesta arrencada abrupta, en el moment que va aparèixer el nom de Sid Haig als crèdits, un aplaudiment generalitzat a la sala ho va posar tot a lloc.

Per parlar de la nova entrega de Rob Zombie, i per evitar espòilers, us diré primer de tot que és una pel·lícula bastarda. Què vull dir amb això? Que el caràcter del blog té molt a veure com el director entén el cinema. Per una banda, tenim el component estètic, en què Rob Zombie demostra la seva gran capacitat creativa a l’hora de fer escenografies, i, per l’altra, la de donar personalitat als personatges, des dels 3 protagonistes fins als actors secundaris.

Pel que fa a la família Firefly, vam poder veure com els 14 anys que han passat des de l’estrena de The Devil Rejects ha fet que el seu caràcter hagi patit canvis. No hi volem entrar en detall perquè m’agradaria que féssiu valoració vosaltres mateixos de quin dels personatges ha envellit millor o pitjor, però a la nova entrega han volgut donar profunditat a la trama, i crec que l’èpica i el misticisme ple d’interrogants que se’ns obria amb House of 1000 Corpses es perd. Igualment en Rob ens torna a sorprendre amb una pel·lícula feta a mida pels fans, amb sang i fetge a ritme de rock clàssic, i què coi, amics bastards, aneu a veure 3 From Hell amb voluntat de passar una bona estona acompanyant de nou els últims renegats de l’infern, els quals tornen a fer-nos còmplices de la seva capacitat de cometre atrocitats a base de psicodèlia i una estètica creada per a l’ocasió.