Woody Allen torna als llocs comuns de la seva filmografia. Un dia de pluja a Nova York és un film reconeixible de l’estil d’Allen i és també una mirada d’enyorança cap a un temps i una manera de viure que ja no tornarà.
A banda de tots els temes que es puguin despendre de la trama, la pel·lícula és una comèdia romàntica com les que ja ens té acostumat a presentar el director novaiorquès. El protagonista de la pel·lícula és Gatsby Welles (Timothée Chalamet), un noi adinerat (el nom del personatge ho diu tot) que estudia a contracor en una universitat d’elit. Ell i la seva xicota Ashleigh (Elle Fanning) passaran un cap de setmana a Nova York. Ella ha d’entrevistar pel diari de la universitat al Roland Pollard (Liev Schreiber) i pel camí coneixerà a altres famosos que la captivaran com l’actor Francisco Vega (Diego Luna) o el guionista Ted Davidoff (Jude Law). Durant els moments en què estan separats a causa de l’entrevista, Gatsby es retrobarà amb Chan (Selena Gómez) la germana d’una antiga xicota que li farà replantejar la seva vida. Tot això sota la pluja tardoral que tant fascina a Allen.
Woody Allen mostra en el film moltes de les seves constants temàtiques. Un alter ego (Gatsby) amb greus dificultats d’adaptació al medi i temps que li ha tocat viure, un triangle amorós, una ciutat que exerceix com a personatge i metàfora, una mirada crítica cap a la universitat, el sarcasme cap al món artístic, la crítica contra la celebritat i sobretot l’enyorança del passat.
Els diàlegs esmolats de les seves altres pel·lícules no apareixen amb tanta força a A rainy day in New York i massa vegades tens la sensació que és poc versemblant que personatges tan joves parlin d’aquella manera i tinguin referents com els que citen. El film ens regala algunes petites pinzellades de l’humor punyent que ha caracteritzat sempre els seus guions. Tot això ve acompanyat d’un gran disseny d’art i d’una preciosa fotografia de Vittorio Storaro.
Tot i els defectes i la constatació que aquesta no és una de les seves millors obres, la suma total de tots els elements i el bon ofici del director per dirigir els seus actors acaben fent d’Un dia de pluja a Nova York una bona pel·lícula. Si decidiu anar-la a veure, podreu gaudir d’una comèdia romàntica entretinguda feta des de la vellesa artística d’un dels millors cineastes de la història.