Stephen King sempre ha renegat de la versió cinematogràfica de The Shining (1980) dirigida per Stanley Kubrick, no li agradava ni el protagonista, ell mai hauria escollit a Jack Nicholson pel paper de Jack Torrance, considerava que l’actor ja feia cara d’embogit i que no es notaria el canvi progressiu del seny a la bogeria del personatge. Tampoc li agradava el paper de Shelley Duvall perquè es passa la pel·lícula cridant i no s’assembla al que va escriure, de fet no li agrada res del film que considera que només es basa vagament en la seva novel·la. Quan va escriure Dr. Sleep no crec que penses en una versió cinematogràfica, o sí, però el que segur que no es pensava és que el director adaptaria la seva novel·la basant-se en l’univers del film de Kubrick. El mateix Mike Flanagan, director de Dr. Sleep, es va sorprendre quan en King li va dir que estava d’acord en barrejar el món de la novel·la amb el de la pel·lícula. Va ser la millor decisió per construir un film emocionant, trepidant i per a tots els públics.

Danny Torrance viu amb la seva mare després de l’experiència a l’Hotel Overlook, va assumint el seu ‘shinning’ i aprèn a guardar tots els fantasmes que el persegueixen. Danny (Ewan McGregor) es fa gran i apareixen uns caçadors d’ànimes que llueixen com ell, sobretot si aquestes ànimes són infantils. Amb l’ajuda de la nena Abra (Kyliegh Curran) en Danny s’enfrontarà a l’exèrcit de caçadors i també als seus propis records. La trama està estructurada com una pel·lícula d’aventures, al més pur estil Blade o Underworld. Fet que em va sorprendre, no m’ho esperava, i em vaig haver de plantejar si comprava aquesta trama o no. Sóc fàcil de convèncer i no em vaig equivocar dient que sí a tot. La lluita entre els dos bàndols és fascinant, elaborada amb calma i misteri, per tenir-nos enganxats a la butaca.

Si l’espectador ha vist The Shining, gaudirà, a més d’una bona història ben relatada, d’aquells moments de nostàlgia que el connectaran en un tot superior. Els actors que interpreten a en Jack i la Wendy s’assemblen d’allò més, m’encanten les escenes amb el tricicle novament filmades, el despatx on en Danny fa l’entrevista laboral és idèntica a la del seu pare quan li donen la feina a l’Hotel Overlook, ja dins l’hotel en Danny es va trobant amb personatges i molts més referents que lliguen a la perfecció amb la primera part. Als més fans de The Shining se’ls posaran els pèls de punta quan escoltin les notes del Requiem de Mozart i en Mike Flanagan repeteixi els plans de l’inici de The Shining, aquesta vegada amb el paisatge nevat. Jo de vosaltres no deixaria perdre l’oportunitat de veure Dr. Sleep, em sembla que ha passat massa desapercebut a la cartellera i no s’ho mereix.