MENU
The Irishman

20 novembre, 2019 Comentaris (1) Visualitzacions: 2166 Cinema Jordi Dorca

Títol
The Irishman

Director
Martin Scorsese

Actors
Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci, Harvey Keitel, Bobby Cannavale, Anna Paquin, Jack Huston, Ray Romano, Kathrine Narducci, Jesse Plemons, Domenick Lombardozzi, Stephen Graham, Jeremy Luke, Gary Basaraba, Welker White, Action Bronson, Chelsea Sheets, Kate Arrington, Sebastian Maniscalco, Stephanie Kurtzuba, Aleksa Palladino




Violència, voluntat documental, redempció i penitència són algunes de les constants del cinema de Martin Scorsese que trobem també a ‘The Irishman’.

Puntuació

10

‘The Irishman’: el poder i el crepuscle de la màfia americana

Quan Netflix va dir que acceptava produir, juntament amb la productora de Robert de Niro (TriBeCa Productions), la darrera pel·lícula de Martin Scorsese hi va haver una reacció d’impaciència. Aquesta frisança no era estranya, ja que suposava el retorn del director de “Little Italy” al món de la màfia, amb un estol d’actors fetitxe com de Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci i Harvey Keitel i amb unes condicions de producció que ja auguraven que d’allà en podia sortir una gran pel·lícula. Totes les expectatives es van confirmar amb l’estrena a les sales de The Irishman, sens dubte una de les grans pel·lícules de la ja colossal filmografia d’Scorsese.

Parlar de la trama no és fàcil. El fil conductor és la història d’auge i caiguda d’un dels grans executors de la màfia, l’irlandès Frank Sheeran. El repàs de la història de Sheeran permet al director introduir-nos en la figura de Russell Bufalino (Joe Pesci), el cap de l’hampa de Filadelfia, sempre ben connectat amb les organitzacions de Nova York i un dels homes més poderosos de l’entramat “gangsteril” dels Estats Units dels 60. Bufalino i la resta de famílies van tenir moltes relacions amb els sindicats i amb un dels líders més carismàtics de les unions de treballadors americanes, el cap del sindicat de transportistes “Jimmy” Hoffa (Al Pacino) del qual Sheeran es convertirà en guardaespatlles a proposta de Bufalino. Totes aquestes relacions i l’habilitat narrativa de Scorsese acaben convertint la pel·lícula en un compendi de la història dels Estats Units des de principis dels 60 i fins a mitjans dels 70.

Als plans encadenats inicials de la pel·lícula ja hi reconeixem l’estil de Scorsese. Cap seqüència sobrera, plans compostos amb mestratge, un ús precís de la música, una habilitat desbordant per explicar de manera precisa els fets i una forma irrepetible de mostrar la violència frontal i latent en pantalla. A diferència de Goodfellas i Casino, les dues anteriors parts d’aquest tríptic no oficial, a The Irishman el món de l’hampa apareix més despullat d’ornaments, luxes i àuria. És un món cru, auster i descarnat. I en els darrers minuts, un món crepuscular que ens ensenya en paral·lel la decadència física dels personatges i la decadència operativa de l’organització. Els minuts finals són per emmarcar i coronen tres hores de cinema en majúscules.

Capítol a part mereixen les interpretacions dels tres colossos que encapçalen el repartiment. Tots tres actors mostren en pantalla el seu ofici i sobretot la seva connexió amb l’estil de Scorsese i el saben plasmar de manera perfecta davant de càmera. La tècnica informàtica “CGI” de rejoveniment dels actors aplicada als personatges, els fa encara més creïbles i ens estalvia maquillatges dubtosos que a vegades poden acabar espatllant una bona pel·lícula.

Basat en l’assaig “Jimmy Hoffa. Caso cerrado: El poder de la Mafia nord-americana” editat per Crítica, el film s’aventura a fer seves les idees de l’autor del llibre Charles Brand, sobre la vinculació de la màfia en l’assassinat de Hoffa i la mort de Kennedy. Unes idees mai corroborades pels serveis secrets americans però que Brand i altres autors han intentat demostrar en diversos estudis.

Violència, voluntat documental, redempció i penitència són algunes de les constants del cinema de Martin Scorsese que trobem també a The Irishman, però el que més clar es veu a la pel·lícula és l’ofici i l’estil depurat d’un dels millor directors de la història del cinema. Un cop més gràcies Martin. I a tu que estàs llegint això, no te la perdis, si no post anar a les sales el dia 27 de novembre l’estrenen a Netflix.

Puntuacio

10

Violència, voluntat documental, redempció i penitència són algunes de les constants del cinema de Martin Scorsese que trobem també a ‘The Irishman’.

Títol
The Irishman

Director
Martin Scorsese

Actors
Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci, Harvey Keitel, Bobby Cannavale, Anna Paquin, Jack Huston, Ray Romano, Kathrine Narducci, Jesse Plemons, Domenick Lombardozzi, Stephen Graham, Jeremy Luke, Gary Basaraba, Welker White, Action Bronson, Chelsea Sheets, Kate Arrington, Sebastian Maniscalco, Stephanie Kurtzuba, Aleksa Palladino




Un comentari a ‘The Irishman’: el poder i el crepuscle de la màfia americana

  1. […] reclam principal de la sèrie és Al Pacino (The Irishman). Atret per un bon guió i seguint les passes de Meryl Streep o Julia Roberts, després d’una […]