Hello, friend. Te’n recordes, de mi? Fa gairebé dos anys vam parlar per última vegada. Fa massa temps, cert. Han passat moltes sèries per davant dels teus ulls i potser ni te’n recordes de mi, ni on s’havia quedat Mr.Robot, però et vaig dir que tornaria i no podia faltar a la meva paraula. Vaig néixer amb un objectiu, ajudar-te, si cal amb enganys, per tal que entenguis i gaudeixis d’aquest tros de sèrie. Soc Mr. Bastard i possiblement sigui l’última vegada que parlem; aprofitem-la.

El Bastard en qui habito pensava que els 13 capítols que conformen la quarta temporada s’acabarien fent llargs per acabar la sèrie. Pobre, a vegades me’l trobo plorant per les cantonades suplicant que en vol més, que no està preparat per acomiadar-se del turmentat Elliot Alderson. No, friend, la quarta temporada no s’està fent llarga, al contrari, els 9 capítols que s’han emès fins ara han passat volant. I un dels secrets rau en el fet que tot el veiem transcorre en pocs dies del Nadal del 2015. De fet, el temps real de la sèrie només serà de 9 mesos, ja que l’acció va començar al març d’aquell mateix any. Et cal fer memòria, oi? Doncs aquí tens un timeline fet per USA Network amb els fets més importants des que va començar la sèrie, després no diguis que no t’ho poso fàcil.

La temporada, doncs, està molt concentrada en el temps i tot el que veiem és important per arribar al final. Sam Esmail tenia clar on volia arribar des del principi i ho està culminant de manera magistral, i no només pel que fa a la història, sinó també per la manera com ens està portant a aquest final. Recordes el capítol tipus sitcom de la segona temporada? I el sencer en pla seqüència de la tercera? Doncs bé, Esmail ha tornat a mostrar aquesta genialitat darrere de les càmeres i en aquesta temporada ja hi ha dos capítols més que persistiran, segur, en la memòria dels més serièfils. L’altre nom propi de la sèrie, Rami Malek, continua al nivell a què ens té acostumats: espectacular.

Igual que passava a la tercera temporada, torna a ser fàcil diferenciar les dues personalitats del protagonista. L’Elliot i en Mr. Robot sembla que han arribat a una mena de pacte i tenen un objectiu comú. Discuteixen i els hi costa posar-se d’acord, però col·laboren. Hi ha, però, una subtil diferència respecte de temporades anteriors, fins a l’últim capítol emès és Mr. Robot i no l’Elliot qui parla en off. Com un inquilí del seu cervell, el personatge a qui dona vida Christian Slater ens ajuda a endinsar-nos en la laberíntica ment del protagonista exposant les raons que motiven l’Elliot a fer el que fa. Al cap i a la fi, qui el pot conèixer millor?

Que no et pesi el record d’una segona temporada un pèl tramposa. Que no et tiri enrere el complicat, però veraç, llenguatge informàtic. Que no t’aturi l’estètica fosca i depriment ni la sensació de no estar entenent res que t’envaeix en molts moments de la sèrie. Com insinua el propi Mr.Robot, és millor seguir endavant sense respostes que aturar-te i tornar-te boig amb les preguntes. Fes-li cas a ell, jo només sóc ésser imaginari. O no.