Es creu, erròniament, que el cinema ja ho ha explicat tot sobre la màfia. Diferents aparicions com Anime Nere, Suburra i la darrera Il traditore demostren l’existència d’espais no visitats, espais on trobem punts de vista i visions diferents sobre el crim organitzat. Marco Bellochio ens ensenya a la seva darrera pel·lícula una altra part del prisma, relatant des del punt de vista de Tomaso Buscetta, un “pentito” (penedit), el que va ser la segona gran guerra de la Cosa Nostra i l’operació antimàfia del jutge Falcone.

Tomaso Buscetta és un soldat de la màfia siciliana que en un moment de la seva vida abandona Itàlia per iniciar una nova vida a Brasil com a mediador transatlàntic en el tràfic de drogues. A Brasil forma una nova família i deixa a Sicília dos fills d’un antic matrimoni que patiran en carn pròpia la guerra entre els “Corleonesi” de Totto Riina i les famílies de Palerm pel control de la comissió. És llavors quan és detingut i decideix col·laborar amb el jutge Falcone.  La seva declaració detallada serà el detonant i el desllorigador del primer gran procés contra la màfia.

La història de Buscetta, interpretat de manera superlativa per Pierfrancesco Favino, li serveix a Bellochio per explicar la “Cosa Nostra” per dins, per detallar el seu sistema organitzatiu, per mostrar què significa ser un home d’honor i per mostrar de manera frontal la crueltat, la traïció i la violència exercida per guanyar i mantenir el poder. Tots aquests aspectes es mostren des de la sobrietat estètica i posant tots els recursos al servei d’una història molt ben lligada des d’un guió format per constants salts temporals i geogràfics que van filant de manera àgil una crònica i un retrat de la manera de fer de la màfia siciliana.

La violència hi apareix, es mostra d’una manera frontal i crua en algunes escenes imprescindibles. El film està format per moltes seqüències interessants, cap sobrera i algunes memorables com els les tortures a la presó brasilera, els acaraments al judici, els cara a cara amb Falcone o la vida carcerària vista a través de les càmeres de seguretat.

El film de Bellochio és també un retrat d’un membre de l’organització, un dels que millor representen la posada en escena i la seva litúrgia. Una litúrgia ancestral que ell creu que ha estat traïda des que el tràfic de drogues ha passat a ser el seu principal negoci. Buschetta creu que els vells codis d’honor han estat suplantats per una crueltat màxima i que per això ell no és un penedit sinó que és un home d’honor que fa el pas per salvar la tradició d’una organització que perseguirà al “traïdor” tota la seva vida i que no el deixarà viure tranquil ni essent un testimoni protegit.

Il traditore són 145 minuts trepidants de bon cinema i de crònica minuciosa dels anys més negres de la màfia siciliana.