Us parla Ponç Trillas en nom del Col·lectiu Bob Merrick.

Quan Netflix va anunciar el seu projecte d’animació, dut a terme per una col·laboració entre Atresmedia i Sergio Pablos Studios (un estudi d’animació de l’Estat), amb l’últim com a director, no podíem estar més interessat. Amb un director i animador veterà (Tarzan, El planeta del tresor, Gru, el meu dolent preferit, Smallfoot…), una companyia grossa, una animació única i la promesa de la història rere el mite del nostre barbut greixonet altruista preferit, es pot esperar molt.

El concepte de pel·lícules nadalenques, amb treballs com ara Athur Christmas: Operación regalo, Sol a casa o la meravella que és Gremlins, fa que aquest comentarista, moltes vegades avorrit pel que veu –especialment per Nadal– vegi treballs pocs inspirats, allò que anomenem “Piltrafes Nadalenques”. Estem davant de treballs poc inspirats, que hem vist mil vegades i sense cap mena d’esforç en l’execució; pel·lícules que, a la pràctica, busquen ser vistes un diumenge tarda per deixar, i com a molt, un missatge que, tot hi positiu, no té substància.

Dit tot això, em sento obligat a recomanar a tota persona amb un mínim d’alegria i altruisme, que busqui aquest treball intel·ligent, aquesta meravella de 90 minuts que és Klaus. Una pel·lícula que toca les campanes apropiades en els moments apropiats; una pel·lícula que pot fer-nos sentir com un nen, si aquell que la mira entén el significat del Nadal, clar. Amb una animació preciosista en tot moment (semblant a la d’El planeta del tresor) que barreja un aparent 2D, a la vegada que, i molt subtilment, introdueix el 3D en els moments adequats. La direcció és impecable i la banda sonora inspira màgia. Aquest treball, que en permet escriure amb un veritable esperit nadalenc, compta amb uns personatges que fan aguantar un somriure sincer i esperançat davant qualsevol moment fosc que se’ns pugui tirar a sobre.

En resum, i perquè sincerament ja tinc ganes de remirar-la, afirmo des del Col·lectiu que Klaus és una pel·lícula nadalenca que, seguint un argument segurament vist abans, ho fa amb tanta personalitat i ganes de jugar, que s’estableix a si mateixa com a un clàssic nadalenc que, segurament, no ens cansarem de revisitar.

I recordeu, un acte espontani de generositat sempre inspirarà a un altre.

Us ha parlat Ponç Trillas en nom del gran Col·lectiu Bob Merrick.