Pels que esteu interessats en els documentals de drogues, ja deveu saber que en aquests últims anys les plataformes digitals n’han fet uns quants de bastant potables, com poden ser Drug Lords (2018) o Dirty Money (2018). Dope és una altra entrada en aquest món, amb més combustible que mai, ja que la sèrie –tot i que va començar el 2017– ha presentat aquest any una tercera temporada amb el llistó molt alt. Netflix, els productors, saben el que es fan.

El xou gira al voltant de quatre eixos cabdals; la producció de droga, la logística, la venda internacional i el consum al carrer. La càmera segueix cada una de les àrees amb detall semirealista esgarrifador, amb els estralls que provoca en el físic i la salut mental dels que les consumeixen, i els camells –que sempre van tapats perquè no se’ls reconegui– expliquen com fan la venda a tots els nivells,

A la tercera temporada veiem fins i tot com entra la policía a sac i de manera violenta dins d’un pis de narcos al municipi de Beek, a Holanda, mentre els dos membres de Dope roden amb grans focus al petit menjador dels delinqüents. La policia interroga, s’adona que algunes de les armes són falses i que la majoria de les bossetes de droga sobre la taula són de sucre blanc, però això, esclar, no surt al documental. Els realitzadors han jugat amb la realitat i la ficció per dramatitzar la situació i no, tal com estan les coses actualment, no els podem jutjar.

Dope us agradarà si tanqueu una mica els ulls i passeu d’aquelles accions clarament muntades pels documentalistes. La realitat mediàtica és –especialment en els temps que ens ha tocat viure– una gran farsa de diferents capes i graus. Aquesta és ben subtil si la compareu amb el que estem veient cada dia per televisió i a les xarxes socials.

Que vagi de gust!