Quan escrivim sobres sèries, el 99% de les vegades ho fem sobre sèries americanes o angleses. Nosaltres i la gran majoria de mitjans, blogs, webs i influencers socials (a favor nostre diré que hem escrit sobre Dark, Marianne, Gul, Beforeigners, Better than Us, Frontera verde o Kingdom, entre d’altres). Per sort hi ha gent, com Lorenzo Mejino, que ens té ben informats sobre la ficció televisiva que es fa en altres països. Seguint el seu exemple i alguna que altra recomanació seva, com a propòsit de cap d’any avançat m’he posat que, almenys un cop al mes, escriuré sobre sèries que es facin fora dels Estats Units i Anglaterra (però ja sabeu què passa amb els propòsits de cap d’any).

I avui començaré amb quatre propostes:

Der Pass (9/10)

Títol original: Der Pass; País: Alemanya i Àustria; Creadors: Cyrill Boss i Philipp Stennert; Actors: Julia Jentsch, Nicholas Ofczarek, Franz Hartwig

Si Der Pass fos original, seria una sèrie de què tothom parlaria. Però com que veu de Bron/Broen, la sèrie danesa que ens va fer trempar (tot i el fred del país), no deixa de ser una altra sèrie nòrdica policíaca.

En aquest cas, un cadàver apareix just al pas fronterer entre Alemanya i Àustria. La jove detectiva alemanya, Elli Stocker, es veu obligada a treballar amb el veterà detectiu austríac Gedeon Winter. Mentre que Elli és alegre i entusiasta, Gedeon és corrupte, drogoaddicte i beu molt. Ells dos han de caçar a l’assassí del Krampus (aquí entra la mitologia nòrdica), que primer mata gent que, segons ell, s’ho mereix, per passar a fer-ho indiscriminadament.

Der Pass és una sèrie amb una fotografia excel·lent, que sap captar tant la bellesa com la duresa del paisatge exuberant i fred de les muntanyes austríaques, té el ritme adequat i una trama que s’alimenta de la llegenda del Krampus. La química entre els dos protagonistes és molt bona i les actuacions de Julia Jentsch (The Vanishing) en el paper d’Elli Stocker i, sobretot, la de Nicholas Ofczarek (The Team) en el paper de Gedeon Winter, són molt bones, i un psicòpata, brillantment interpretat per Franz Hartwig, a qui podrem seguir des d’un bon principi el camí que fa cap a la destrucció total. Ah, i amb banda sonora de Hans Zimmer!

Der Pass no aporta res de nou al gènere, però si ets un fan de les sèries policíaques i del nordic noir, aquesta sèrie és per a tu! La podeu veure a Cosmopolitan TV

Typewritter (3/10)

Títol original: Typewritter; País: Índia; Creadors: Sujoy Ghosh, Suresh Nair i Raj Vasant; Actors: Purab Kohli, Palomi Ghosh, Samir Kochar, Aarna Sharma, Aaryansh Malviya, Palash Kamble, Mikhail Gandhi, Masood Akhtar

Un trauma infantil oblidat. Una família es trasllada a una antiga casa senyorial abandonada. Una seguit de morts se succeeixen després de l’arribada d’aquesta família. Us sona? Doncs amb aquests tòpics juga la sèrie hindú Typewritter.

La sèrie de cinc capítols (i que podeu veure a Netflix) es desenvolupa a Bardez, Goa. La Jenny i la seva família es muden a Villa Bardez, la casa del seu avi, un famós escriptor de novel·les de fantasmes, on va créixer i viure fins que va morir. De cop, es comencen a produir fets estranys que fan que la Jenny vulgui investigar més sobre el seu passat. Paral·lelament, Villa Bardez atrau la curiositat de quatre nens, fans de les històries de fantasmes.

La sèrie peca molt dels tòpics d’aquest gènere: casa embruixada, una entitat que canvia de forma, la lluna de sang que ressuscita gent, malsons… i tot això fa que s’allargui una trama que, per si sola, no enganxa ni fa por. Si a tot això, hi sumem que sembla que hagin volgut fer un Stranger Things, Typewritter sembla més una aventura familiar que una sèrie de terror.

Bad Banks (8,5/10)

Títol original: Bad Banks; País: Alemanya; Creador: Oliver Kienle; Actors: Paula Beer, Barry Atsma, Désirée Nosbusch, Albrecht Schuch, Mai Duong Kieu, Marc Limpach, Jeff Wilbusch, Germain Wagner, Tobias Moretti

L’anarquia ocupa els carrers a mesura que es van divulgant informacions que el banc més gran d’Alemanya es podria haver quedat sense diners. Una figura encaputxada, Jana Liekam, s’obre camí entre la gent que intenta treure diners de caixers buits. Tornant als mesos previs a la crisi, el director Christian Schwochow teixeix una recaragolada història de corrupció que explica com la Jana no només es troba al mig de tot això, sinó que hi podria haver jugat un paper clau.

El 2008, la fallida de Lehman Brothers i el conseqüent caos van deixar el món en una crisi econòmica que avui dia encara cueja. En aquell moment semblava que començava l’era de Mad Max. Bad Banks és un recordatori a les devastadores conseqüències que es produeixen quan els bancs són imprudents amb els diners de la gent.

A mi, quan em parlen de xifres que passen dels 180.000 euros (referència de la meva hipoteca), tendeixo a ignorar aquests valors i posar-me en mode automàtic. Bad Banks, tot i que parla de xifres que no sé ni tan sols escriure, no deixa que et posis en mode off ja que hi ha una part més fascinant que l’econòmica, i és la lluita d’egos (masculins i femenins) i els enfrontaments de la Jana amb tot el masclisme que existeix en aquest àmbit. L’altre punt fort de la sèrie és que no hi ha bons. Des de Jana Liekam, passant pels seus companys, caps, amics i parella, tots tenen coses que fan que els menyspreïs.

Bad Banks és excel·lent. Des de la narrativa plena de suspens i la brillant actuació, fins als escenaris internacionals de Frankfurt, Luxemburg, París, Londres… i els diàlegs multilingües en alemany, francès i anglès, que obliguen a veure la sèrie en versió original.

Vagabond (4/10)

Títol original: Baegabondeu; País: Corea del Sud; Creador: Takehiko Inoue; Actors: Bae Suzy, Lee Seung-gi, Seong-rok Sin, Hwang Bo-ra, Moon Jung-hee, Kim Min-Jong, Baek Yoon-sik

El món de Cha Dal-gun s’enfonsa quan Hoon, el seu nebot i a qui Dal-gun cuidava des de la mort dels pares de Hoon, mor en un accident aeri de camí a una exhibició de taekwondo patrocinada per l’ambaixada de Corea del Sud al Marroc. Quan Cha viatja al Marroc, juntament amb els familiars dels altres passatgers, descobreix, gairebé per casualitat, que l’accident d’avió bé podria haver estat un atemptat.

Vaig anar a parar a Vagabond per les ressenyes que deien que tenia bones dosis d’acció. Sí, a Vagabond hi ha força acció, però mal filmada, pel meu gust. Moviments constants de la càmera, com si estiguessis al mig de Sibèria amb calçotets, fan que tota l’acció acabi provocant mal de cap. Si hi sumem les meves reticències a la manera d’actuar que tenen, en general, els asiàtics, que sembla que estiguin sobreactuant i que constantment sembla que cridin, no és d’estranyar que aquesta sèrie, que consta de 16 capítols i que podeu veure a Netflix, no arribi a l’aprovat.

Si t’agraden les pel·lícules de Corea del Sud hauries de passar per Vagabond amb molt poques expectatives.