He encetat l’any nou amb la pel·lícula The Nightingale (2018), després de rebre un whatsapp d’una persona de fiar que m’assegurava que era un dels millors films que havia vist darrerament, i mira que ell en veu molt de cinema. The Nightingale torna a ser un d’aquests casos incompressibles en el món de la distribució cinematogràfica, va passar per Venècia el setembre de l’any de producció, viatjà per altres festivals i s’estrenà a diversos països del món però no arriba ni se l’espera a casa nostra. I després es queixen de la pirateria, saps? Val molt la pena la segona pel·lícula dirigida per Jennifer Kent, que va sorprendre amb la seva òpera prima Babadook (2014) i que amb The Nightingale s’ha superat.

Ara tocaria destacar l’argument, l’equip tècnic i altres “mandangues”, però ja hi ha pàgines en les quals podeu trobar aquesta informació. Si us la donem des d’Els Bastards, no ens llegiríeu pas. No donaríem res de diferent. Per tant filosofaré una mica, us sembla bé? De fet no importa el que us sembli, jo segueixo.

Si sou d’aquelles persones, considerades psicòpates per la majoria de gent, que gaudiu del patiment dels altres quan es tracta de ficció, teniu al vostre davant una gran història de mare coratge, d’aquelles trames de superació personal que parteixen d’un drama insuportable i que es construeixen en format road-movie per aconseguir la més gran de les victòries, la venjança. Haig de confessar que dies després de The Nightingale em van entrar ganes de recuperar The Revenant (2015), tot i que ho vaig fer de manera inconscient ara veig que en algun racó de la meva còrpora hi devia trobar algun paral·lelisme. Som molts, m’atreviria a dir que som legió, els que ens agraden les històries de venjança, i mira que n’hem parlat vegades! Ens encanta! I com més sanguinària sigui, millor! Us imagineu que a l’apartat comentaris anéssiu posant els films sobre venjança que més us han agradat? Ara mai hi escriu ningú. Ho provem? Va! Jo hi posaré I Saw The Devil (2010), a veure què hi poseu vosaltres!

Us puc assegurar que dins la sala de cinema, si tenim la sort de poder-la veure en aquest format, no us acompanyarà cap seguidor de VOX, i si n’hi ha algun d’amagat, fugirà al cap de poca estona. Els seus cosins del PP tampoc aguantaran gaire estona, perquè veure com assassinen a un nadó ho poden considerar avortament, en paraules del seu diputat Adolfo Suárez Illana, el senyor que està fent càsting per formar part del jurat de La Voz donant l’esquena a alguns diputats. Els de l’extrema dreta no suportaran The Nightingale perquè els personatges racistes i masclistes són els dolents, a més. La millor solució és quan s’ajunten i s’ajuden un aborigen de raça negre amb una jove immigrant irlandesa en contra dels colonitzadors anglesos a l’illa de Tasmània. Ja ho veuen! Un còctel Molotov no apte pels feixistes que habiten tan tranquil·lament entre nosaltres. A veure si és per això que no s’estrena el film, per no ferir sensibilitats entre els putos nazis. Tot és possible.