Les reunions, amb bastards pel mig, per votar les millors sèries o pel·lícules de l’any consisteixen sobretot a posar a parir qualsevol altre grup (individual o col·lectiu) que faci el mateix per la seva manca de criteri contrastat. Després d’estripar-los, durant hores si cal, acabem votant el mateix que tots aquells que menyspreem.

Les sospites que diferents membres han estat votant anys i anys sèries i pel·lícules sense haver-les acabades o ni tan sols començades malauradament no poden ser desmentides. Tampoc està clar que els milionaris suborns de l’HBO i Netflix a través de paypal a alguns membres amb seu fiscal fora de Catalunya no hagin influït en el resultat.

Dit això i després d’haver recollit l’acta bruta de sang i fetge del notari, enterrat a trossos com a cada any en un bosc de l’Alta Garrotxa, aquestes són les millors sèries del 2019.

1. Chernobyl (HBO)

El desastre natural soviètic explicat des del punt de vista occidental. Falta la versió de Putin, és clar, on finalment s’explicarà que tot va ser culpa de Ieltsin el dia que va deixar l’ampolla de vodka sobre el botó del reactor qun hi va anar de visita. TV3 també treballa en “Vandellós“, una tele novel·la de 300 episodis i 18 temporades.

2. Fleabag (Amazon)

Comèdia impagable on la nostra admirada Phoebe Waller-Bridge es proposa “fer-se” tot un capellà al confessionari si cal. El truc de parlar a la pantalla pren una altra dimensió quan el refotut Moriarty també ens mira als ulls de tant en tant preguntant-se què coi està passant aquí.

3. When They See Us (Netflix)

Un altre desastre real pels que el van patir on el sistema polític i judicial dels EUA demostra als anys 90 que pot ser tant fill de la gran puta com el de la URSS. Hi apareix Donald Trump fent el que millor sap i pavimentant el seu full de ruta cap a la Casa Blanca. Empresonar innocents no només es fa Amèrica. Ho sabem prou bé nosaltres.

4. Watchmen (HBO)

Superherois mig retirats perseguits per la justícia en un planeta distòpic i hipnòtic amb un guió que fa filigranes i episodis narrativament èpics i amb tantes referències bíbliques que potser nostre senyor acabarà reclamant drets d’autor. Hi ha una euroordre també als seus creadors per excés de pretensió psicotròpica. Imperdible, en tots els sentits.

Un accèssit per a Gomorra, la més adient per si algú té interès real en saber com actuem de veritat en aquesta casa. Neorealisme napolità i bastard implacable.