And the Oscar goes to…

Que la nostra millor pel·lícula sigui la mateixa que la del festival de Canes, governat per cahieristes d’alt llinatge només s’explica perquè més que fer-nos grans estem trucant a les portes de la tercera edat. Això sí, l’altra gran obra mestra del cinema coreà del segle XXI, Oldboy, també va guanyar a Canes i també es va estrenar, com Parasite, mig d’amagat i amb subtítols minimalistes a la sala Truffaut, que alguns bastards intenten controlar des de l’ombra, sense gaire èxit. Tot sigui dit.

1. Parasite (Bong Joon-ho)

Gènere? No importa. “Paràsits” ja té l’estatus d’obra de culte. En molts films que són considerats històricament o artísticament rellevants la forma es menja el fons o el fons la forma Aquí, en canvi, hi ha un equilibri prodigiós que manté l’espectador amb els ulls oberts com taronges fins al grand finale.

2. Once Upon a Time in Hollywood (Quentin Tarantino)

La venjança és un plat que se serveix fred. Charles Manson “paga” finalment pels seus crims i ho fa en un homenatge impagable a l’era dels grans estudis i al cinema que Tarantino va estimar. Menció a banda per l’escena de Bruce Lee, un dels moments de l’any.

3. Joker (Todd Phillips)

El millor film de “superherois” del 2019. S’ha extès la idea que només s’aguanta per Joaquim Phoenix. És la fal·làcia de la dècada. És un projecte més subversiu fins i tot que Fight Club (David Fincher, 1994). I si Batman fos en realitat l’instrument malvat d’un govern feixista? El debat resta obert.

4. The Favourite (Yorgos Lanthimos)

El subversiu director grec va rodar, per dir-ho d’alguna manera, la seva pel·lícula més comercial i accessible, una comèdia històrica sexual i perversa amb personatges sense cap escrúpol on Olivia Colman “debuta” com a reina d’Anglaterra abans de fer el seu salt a The Crown.