Us parla Ponç Trillas, Loran Gris, en nom del Col·lectiu Bob Merrick.

INTRODUCCIÓ

Basat en el best-seller del mateix nom, Metro 2033 és un joc de trets en primera persona amb pinzellades de supervivència i terror que va sortir l’any 2010 per a ordinador i va ser remasteritzat junt amb la seva seqüela el 2014 en el paquet conegut com a Metro Redux (disponible en la PS4, l’Xbox One i l’ordinador). El joc segueix la història d’Artyom, un supervivent de la guerra nuclear entre els aliats i la Unió Soviètica, i passa majoritàriament en el sistema de Metro de Moscou. El món de la superfície, ara inhabitable per a l’espècie humana és ocupat per mutants i el metro és on les restes de la humanitat lluiten per la supervivència, enfrontant-se no només entre si mateixos sinó contra els horrors cada vegada més perillosos que vénen de la superfície.

PRESENTACIÓ: 9

La versió Redux en la que es basa aquesta crítica soluciona l’enorme majoria d’errors que patia el Metro 2033 original i actualitza les mecàniques que van ser millorades amb la seqüela, Metro Last Light, així que la versió Redux ofereix l’experiència que un servidor recomana.

Metro 2033, sigui l’original o la versió Redux ofereixen una presentació que considero excel·lent. La cosa va més enllà d’un nivell tècnic alt (del que tant l’original i la remasterització gaudeixen), ja que si només fos això, aquesta presentació seria una cosa perible, que es perd a mesura que passa el temps, no, Metro va més enllà i deu l’excel·lència de la seva presentació a la seva direcció artística.

La bellesa trista de les runes de Moscou contrasta amb la sensació de calidesa que es respira, tot hi la seva decadència, a les zones habitades del metro.

La història no perd temps i ens llança a l’aventura en poca estona, però potser seria més apropiat dir que ens llança en un infern en la terra en el que cada segon en una lluita per la supervivència.

HISTÒRIA: 7

La història de Metro 2033 és directe i senzilla en la seva estructura, som Artyom, un habitant d’Exhibició, una de les estacions del metro que està sota atac d’una espècie nova de mutant, els Foscos. La història ens portarà per diverses estacions del metro de Moscou i per la perillosíssima superfície de Moscou en la nostra missió per protegir al metro dels perills de l’exterior.

En el nostre camí coneixerem molts personatges diferents que ens acompanyaran, tots ells compleixen la seva funció dins la història i anirem descobrint més sobre el nostre protagonista, Artyom, que tot i ser un protagonista silenciós treballa com a narrador a temps parcial en les pantalles de càrrega. La història del joc compleix, o compliria, si no fos per un últim personatge, el metro mateix. El món de Metro 2033 és el veritable protagonista, és un món que segueix el seu propi camí i es comporta com a una entitat creïble. Això és possible gràcies a l’atenció al detall de cada una de les vides dels seus habitants; les persones pacífiques de les estacions conversen entre elles i es mouen per seguir el seu dia a dia, les criatures es comporten com a tals, no només són enemics en el nostre camí sinó que són éssers vius amb un comportament creïble i els bandits, encara que amorals, són figures no necessàriament antagòniques, sinó persones que han trobat una manera de sobreviure més violenta i egoista que els altres. Només per al plaer de descobrir les algunes criatures, persones i faccions que l’habiten val la pena el viatge.

JUGABILITAT: 9

Estàs ferit, sense farmacioles, sense saber on ets, l’arma pesa tot i les poques bales que hi queden i la foscor t’envolta. T’arrossegues pel túnel, escoltant només els teus passos i la teva respiració agitada. Un cadàver, recent, té a sobre unes quantes bales i una de les beneïdes farmacioles, tot s’aclareix quan la morfina fa el seu efecte, goses sospirar alleugerit, potser sí que arribaràs al teu destí. Sents un grunyit darrere teu.

Aquesta és només una de les situacions en les quals et posa Metro 2033, el joc barreja una base sòlida per a tirotejos en primera persona amb un sistema de supervivència en què cada recurs conta, cada bala, cada farmaciola i cada granada valen el seu pes en or, sobretot tenint en compte els terrors que s’amaguen als túnels. Aquí entra la faceta de terror que el joc té, el disseny de so, direcció artística i el fet que s’ha d’anar en peus de plom permet que el joc generi una tensió que explota quan s’entra en combat, sobretot contra els monstres que habiten el món de Metro.

El combat contra humans frega la suficiència, amb un sistema de sigil aparatós i una intel·ligència artificial que fa la feina però sense floritures l’única cosa a gaudir és la satisfacció que ofereix l’ús de les armes, que se senten pesades i letals.

Metro 2033 està al màxim de les seves facultats en les expedicions a l’exterior, que compleix tot el que prometen les històries explicades per als personatges sobre els terrors de la superfície. L’aire és verinós així que el temps que donen els filtres de la màscara de gas és limitat, els recursos que s’hi troben són escassos i normalment posen en un compromís al jugador i els monstres ronden sempre atents a qualsevol ànima desventurada que entri en el seu territori.

La jugabilitat és excel·lent, només baixant la qualitat en seccions amb molt de combat contra humans (només n’hi ha una en tot el joc) i en seccions en les quals el protagonista ha de seguir de ben a prop a algun NPC que no fa més que xerrar.

El joc es presenta amb moltes dificultats. D’entrada s’ha d’escollir entre Espartà o Supervivent, la primera recalca la faceta de pur joc de trets, eliminant els factors de supervivència i, francament, el de terror (ja que és assolit a través de la tensió aconseguida a través del factor de supervivència), és només recomanable si es vol jugar a una galeria de tir amb història, no ho recomano. Després hi ha la branca de supervivència, dins la qual es pot escollir Fàcil, Normal, Difícil, Ranger i Ranger Difícil. Les tres primeres dificultats augmenten el mal rebut i el mal fet, fent més realista l’experiència. Ranger i Ranger Difícil redueixen més enllà aquestes ràtios a la vegada que eliminen parts del HUD (la interfície). Un servidor recomana jugar en Difícil.

El combat a curta distància en el que poden forçar-te els monstres de Moscou és brutal i frenètic.

CONCLUSIÓ

Metro 2033 Redux és una joia i un joc que qualsevol amant dels jocs de trets i/o els jocs de supervivència i terror ha de jugar. Presenta una història competent a través d’un món espectacular i permet una experiència de joc única i irrepetible. Sigui quina sigui la faceta per a la que es jugui la personalització de la dificultat permet que qualsevol hi pugui jugar (tot i que com he dit la que un servidor recomana és la Supervivència Difícil).

NOTA FINAL: 8,5 Loran Gris