Hi havia una vegada un director que ens alegrava la vida, a cada film ens encisava amb girs de guió espectaculars i feia servir un tipus de misteri propi amb què es va guanyar un munt de seguidors. Aquest creador un dia va decidir experimentar en àmbits que no li eren propis, endinsant-se en obres de ciència-ficció, fent versions de còmics i coses d’aquestes. Quan semblava que l’havíem perdut va retornar amb força i discreció alhora, explicant la història d’uns nens que van a casa dels avis i descobreixen que són una mica estranys. Després va tornar a mostrar la manera d’entendre el terror presentant un jove amb personalitat múltiple. Aquí va recuperar el prestigi i el reconeixement de tots els seguidors, els nous i els antics. Ara ha decidit fer uns sèrie per AppleTV i només podem posar-nos drets i aplaudir. M. Night Shyamalan ha tornat a les sèries després de Wayward Pines, esperem que per quedar-s’hi una temporada llarga.

Servant explica la història d’un matrimoni benestant que decideix contractar una cuidadora per al seu fill, de mesos, perquè la mare (Lauren Ambrose) es reincorpora a la feina. La cuidadora (Nell Tiger Free) és una noia jove amb aparença innocent i tímida. El pare (Toby Kebbell) la rep nerviós, perquè hi ha un secret que l’inquieta, el nen no és real, és un ninot que supleix el fill que es va morir, setmanes enrere. Substituir el nen sembla una bona idea perquè la mare faci el procés de dol natural, tot i que el que li provoca és una negació. Com que Shyamalan és el creador alguna cosa ha de passar, i al final del primer capítol veiem com el ninot és converteix en un nen real. Què ha passat? Com ha ressuscitat en Jericho? Qui és l’enigmàtica cuidadora? Què en faran, del nen? A partir d’aquí tot està obert i ens endinsem en una primera temporada espectacular, filmada amb un ritme inquietant, amb un ambient malaltís, fosc i tenebrós que t’enganxa fins al final. Particularment no faria segona temporada, em sembla que tot el que cal ja queda explicat.

L’aire que impregna Shyamalan, en els dos capítols que dirigeix i que són els més impactants, necessita un bon creador d’històries, Tony Basgallop, guionista i productor anglès, creador de  les excel·lents Inside Men (2012) o What Remains (2013) , entre d’altres. Com si es tractés del pare de família de Servant, tant Basgallop com Shyamalan han cuinat una sèrie amb tacte, sense presses, tenint en compte tots els aspectes generadors d’una bona història. Els que ja heu vist Servant m’entendreu perfectament quan us digui que la sèrie és com si ens mengéssim les lioneses del darrer capítol. Fetes amb paciència, amor, a foc lent, amb un gust impressionant que deixa un sabor de boca inquietant.