MENU

17 febrer, 2020 Comentaris (0) Visualitzacions: 516 Cinema Ester Marí

Títol
Jojo Rabbit

Director
Taika Waititi

Actors
Roman Griffin Davis, Thomasin McKenzie, Scarlett Johansson, Taika Waititi, Sam Rockwell, Archie Yates

On veure-la
Cinema

La pel·lícula és molt recomanable i brilla en molts aspectes, encara que no sigui capaç de mantenir una provocació que tampoc sabem si hagués donat per molt més.

Puntuació

7,5

No rieu de Jojo Rabbit

Calia una altra pel·lícula sobre nazis, la segona guerra mundial o sobre la tragèdia jueva? Probablement no, però el tema sembla que segueix donant per molt i sempre hi ha algú que creu que pot donar un nou punt de vista sorprenent i definitiu que li valgui un munt de premis. Aquest ha sigut el cas de Jojo Rabbit, nominada als Oscars a millor pel·lícula, tot i que ja sabem que no ha arribat a guanyar-lo, en favor de la molt més genuïnament original Parasite. En aquesta ocasió la peculiaritat del plantejament és definida pel fet que Hitler (Taika Waititi) apareix a la trama en forma d’amic imaginari d’un nen ros i blanquet (Roman Griffin Davis) pertanyent a les Joventuts Hitlerianes, però que a poc a poc anirà veient com aquesta afició seva no acaba de ser el que esperava, sobretot quan descobreix que la seva pròpia mare (Scarlett Johansson) no combrega amb aquests ideals i amaga a casa seva una noia jueva (Thomasin McKenzie).

No és un punt de vista infantil el que vol sorprendre aquí, sinó el fet de mostrar els nazis en situacions còmiques i absurdes, creant una mena de sàtira esbojarrada que podria recordar a la ridiculització dels vampirs que el mateix director pretenia a What We Do in the Shadows, tot i que en aquest cas els éssers malèfics dels quals riem sí que van existir i l’espectador està massa acostumat a assistir a les seves històries en un determinat estat d’ànim, de manera que el repte de trencar aquest posicionament i fer-nos riure sense jutjar, és molt complicat. Ho és encara més a mesura que avança la trama del film, ja que a poc a poc la comèdia es torna més melodramàtica i perd els tocs gamberros que ens havien aconseguit sorprendre en un primer moment, per donar pas als llocs comuns que podem esperar del gènere.

La paradoxa de Jojo Rabbit és que funciona millor quan no es qüestiona als nazis i ens fa riure amb ells sense gaires complicacions, tot i que sóc la primera a reconèixer que se’m faria massa difícil riure i gaudir alegrement d’un tema com aquest sense sentir certa incomoditat. Això no vol dir que la pel·lícula no funcioni, simplement passa que el to humorístic varia necessàriament en funció d’un guió que no pot evitar explicar el que ja sabíem i es recol·loca per deixar lloc a una història entranyable i simpàtica que perd acidesa en favor de la dolçor necessària per a pair-la. Que la trama deixa de ser sorprenent, ja ho haureu deduït des de fa estona, però si valoréssim només una pel·lícula per la seva capacitat de sorprendre’ns, mal aniríem.

Els protagonistes infantils compleixen perfectament el seu objectiu:  resulten tendres i adorables, ens fan somriure i aconsegueixen evitar les exageracions ridícules que acostumen a acompanyar molts d’aquests personatges. A més, van de la mà d’uns secundaris de luxe com són Scarlett Johansson i Sam Rockwell, impecables en els seus papers de mare i militar nazi vingut a menys, respectivament. Tema a part és Taika Waititi, que a més de dirigir apareix en pantalla com el mateix Fuhrer, aconseguint crear algunes de les escenes més rocambolesques de la pel·lícula, per bé que va perdent força gradualment en favor dels personatges no imaginaris, com no podia ser d’una altra manera.

Jojo Rabbit destaca també, i molt, en l’apartat artístic, amb una impecable posada en escena pel que fa a decorats, vestuari i maquillatge, ben embolcallats amb una fotografia meravellosa que converteix algunes escenes d’aparent senzillesa en petites obres d’art. Plena de colors brillants i saturats al principi, la pel·lícula va guanyant en colors freds segons avança la història, emfatitzant l’estat d’ànim del protagonista i ajudant a modular el to.

En conclusió, la pel·lícula és molt recomanable i brilla en molts aspectes, encara que no sigui capaç de mantenir una provocació que tampoc sabem si hagués donat per molt més. De fet, personalment veure un grapat de nazis fent bromes i saltirons fa molt de temps que ha deixat de fer-me gràcia i semblar-me agosarat, tenint en compte que al món real en què vivim, ja se’ls hi torna a permetre tot, fins i tot fer bromes en diversos parlaments arreu del planeta. Així que gràcies Sr. Waititi per recordar-nos que per molta gràcia que facin alguns feixistes, al final tots acaben fent el que proclamen i sí, encara que la pel·lícula perdi una mica el to, prefereixo valorar-li la part estètica a haver de presenciar l’enèsim blanquejament d’uns ideals que no fan cap mena de gràcia.

Puntuacio

7,5

La pel·lícula és molt recomanable i brilla en molts aspectes, encara que no sigui capaç de mantenir una provocació que tampoc sabem si hagués donat per molt més.

Títol
Jojo Rabbit

Director
Taika Waititi

Actors
Roman Griffin Davis, Thomasin McKenzie, Scarlett Johansson, Taika Waititi, Sam Rockwell, Archie Yates

On veure-la
Cinema

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.