No, no escriure avui sobre la tercera entrega del déu nòrdic de Marvel. Avui ens centrarem en la sèrie que podeu veure a Netflix.

Magne, un adolescent dislèxic, torna a la ciutat natal d’Edda amb la seva mare i el seu germà, Laurits. El primer contacte amb habitants d’Edda és amb un home gran borni i la seva dona, que li toca el front i desperta alguna cosa dins seu. A partir d’aquí, Magne començarà a notar canvis. Es tornarà més fort, més ràpid, no necessitarà de les ulleres i podrà predir el temps. Això sí, encara seguirà sent dislèxic. A l’institut es farà amic d’Isolda, una jova activista ambiental que té un canal de YouTube on exposa la degradació de la seva ciutat, el desgel de les glaceres i el creixent nombre de persones malaltes a Edda. Isolda acusa directament a la família Jutul, propietària de la fàbrica que dóna feina a gairebé tota la població d’Edda.

Si ens parem a pensar bé, Ragnarok sembla la versió danesa d’American Gods, canviant déus americans i internacionals per déus autòctons de les terres nòrdiques. Així, la ciutat fictícia d’Edda, una ciutat de postal, es podria comparar amb el Vallhala; l’home gran borni podria ser Odín, i la seva dona la deessa Frigg, deessa de l’amor i la fecunditat, la principal entre les deesses i l’esposa d’Odín. Magne es converteix en Thor i, si Magne és Thor, el seu germà Laurits seria Loki (tot i que en la mitologia nòrdica Loki i Thor no eren germans, però últimament, igual que Tarantino, Marvel reescriu la història). La família Jutul serien els gegants, els enemics de Thor (els jötun, a la mitologia nòrdica, són una raça de gegants, de força sobrehumana, que s’oposen als déus).

Amb el canvi climàtic com a teló de fons, Ragnarok ens convida a explorar la corrupció de l’elit i els defectes d’un sistema escolar a través dels ulls d’un adolescent capaç de llançar un martell a més d’un quilòmetre de distància. Adam Price, creador de Borgen o de Algo en que creer (Herrens veje), és també el creador d’aquesta sèrie i, juntamen tamb el seu equip, han sabut transferir prou bé les llegendes als temps moderns. Els perills de que s’acabi el món ja no venen de monstres ni gegants, sinó de les industries químiques, petrolíferes o de les energètiques. La contaminació de l’aigua, el canvi climàtic o la dependència a les grans empreses són temes que es tracten en aquesta sèrie.

Però no tot és meravellós a Ragnarok. Els desastres climàtics i els crims passen a un nivell secundari per deixar protagonisme al triangle amorós entre Magne, Fjor i Gry. Un altre problema és que l’han estirat per omplir els sis capítols de que consta la primera temporada. Durant els cinc primers capítols, Ragnarok construeix l’inevitable enfrontament entre Magne i els Jutul, però quan arriba el moment, decepciona. En lloc d’un final ens deixa un cliffhanger per a una possible segona temporada.

Pel que fa al repartiment, la sèrie s’ha sabut envoltar d’actors prou coneguts. Magne està interpretat per David Stakston, que es va donar a conèixer a la sèrie SKAM. El seu germà Laurits està interpretat per Jonas Strand Gravli, a qui recentment hem pogut veure a 22 de julio. Fjor i Saxa, els fills de la família Jutul, estan interpretats per Herman Tømmeraas i Theresa Frostad Eggesbø, respectivament. Els dos actors els podem veure a SKAM. Potser la cara més coneguda, almenys a les nostres latituds, és la d’Emma Bones, que dóna vida a Gry, la noia per la qui Magne i Fjor suspiren. Emma Bones és la filla de Helena Mikkelsen a la sèrie Home Ground.

Ragnarok és una sèrie entretinguda que barreja la mitologia nòrdica, el drama clàssic d’adolescents i els paratges de postal, però si el que busques és el nou èxit de Noruega, hauràs de buscar una mica més.