La minisèrie documental de Netflix Don’t F*** With Cats, Hunting an Internet Killer és potser un dels petards més forts que us pugui entrar al crani aquest any al nivell de The Jinx: The Life and Deaths of Robert Durst (2015), ja que no només explica l’horripilant personalitat del psicòpata Luka Magnotta sinó que també et posa gradualment dins una situació angoixant perillosa, com si l’assassí entrés per la porta de casa pausadament sense parar-se un mil·límetre, decidit a aniquilar-te, com una perfecta màquina de matar.

Sempre he dit que l’ésser humà és una abjecció del balanç natural i ecològic del planeta terra i de l’univers, per molta teologia religiosa i de fantasia que ho vulgui explicar. Ens hem cruspit la meitat dels peixos i crustacis del mar emplenant-lo de plàstic i petroli, hem acabat amb pràcticament tota la fauna de boscos i selves –o poc ens queda– i hem arrasat espais de costa i muntanyes senceres per col·locar la nostra casa amb piscina teledirigida i sistemes de domòtica d’última generació.

Tot correcte.

Encara recordo un segon o tercer viatge fa un parell d’anys a un Milà megapol·lucionat, rodejat de cotxes i clàxons i fums d’òxid de carbó, on una noia tipus model de poc més de 20 anys, plantada davant un cartell amb el missatge “Gucci Milano” d’un quiosc ronyós, fent-se selfies per la seva conta d’Instagram en aquell carrer brut i irrespirable. El gust per la fama sembla que ho ha canibalitzat tot i sense excepcions. Seguim així que anem bé. Esteu deixant el futur distòpic de Mad Max en un telefilm de Walt Disney.

Luka Magnotta era un d’aquells assassins en sèrie que buscava la fama pop exhibicionista a tota costa. Va començar torturant gats per després passar a l’assassinat de persones, i tot per tenir aquella fama a Internet que no li donava la seva professió de model i d’actor truncada. Mignotta era, a més, un cinèfil com pocs, admirador de pel·lícules com Basic Instict (1992), Casablanca (1942), Catch Me If You Can (2002) o American Psycho (2000), i volia rememorar aquells moments àlgids dels seus films dins la seva pròpia vida, una mica com Fade To Black (1981), aquella grandíssima pel·lícula de vídeo-club que maladaurament pocs han vist i que tracta precisament d’un personatge que ataca les seves víctimes seguint religiosament les escenes dels seus films de terror preferits.

Una obra mestra.

Tres episodis de documental de Mignotta donen per molt. Des del misteri del personatge que s’amaga sota una caputxa emetent els seus horripilants vídeos 1boy 2 kittens, fins als freaks que persegueixen el seu perfil per Facebook i Twitter, com a detectius digitals obsessionats amb Google Maps i Facebook, amb  caça captura inclosa.

Si no us fa por Mignotta ni el documental Don’t F*** With Cats i sentiu una fascinació malaltissa per la personalitat d’aquest senyor, aneu directament a un psiquiatra megareconegut bastard, que us ajudarà amb totes les eines mentals que pugui. Esteu avisats que el resultat final no serà ni de bon tros el que us esperàveu.

Ja us ho dic ara.