Hunters, la nova sèrie d’Amazone Prime Video, segueix a Jonah Heidelbaum, un jueu adolescent que viu amb la seva àvia a la dècada dels 70 a Nova York. Després d’observar com la seva àvia Ruth és assassinada a casa seva, Jonah és protegit per Meyer Offerman, un senyor gran, de considerable riquesa, que va conèixer a Ruth, quan era jove, mentre lluitaven per sobreviure als camps de concentració nazis. Entossudit a descobrir a l’assassí de la seva àvia, Jonah descobrirà que Meyer és el líder d’un grup de gent que es dedica a caçar nazis que, amb l’ajuda del govern americà, es van exiliar als Estats Units i ara intenten instaurar el Quart Reich.

Portar a la pantalla una interpretació fictícia de l’holocaust sempre és complicat. O ets Quentin Tarantino i et permets el luxe de canviar la història i carregar-te a Hitler en una sala de cinema o tens el perill de caure en l’inapropiat o en el mal gust, o en tots dos. Però Hunters se les empesca per ser un entreteniment commemoratiu, amb una combinació que no és tan sacrílega com sembla. I es que David Weil, el creador de la sèrie, té com a punt de referència al mestre Tarantino. Des de les pel·lícules explotation, la seva banda sonora de funk-soul de l’època, la violència o els diàlegs intoxicats per la cultura pop (amb referències a Batman i Robin, Darth Vader o els còmics, entre altres).

Hunters té dos estils ben definits que es combinen molt bé. La dels nostres protagonistes, emplaçada a finals de la dècada dels 70 i que segueix la caça dels nazis, és violenta i còmica al més pur estil Tarantino (però sense la seva mestria). Però a cada capítol tenim un flashback sobre l’holocaust, i és aquí on el respecte s’imposa. No es pot parlar de camps d’extermini nazis i fer-ne burla. A Hunters ho saben i mostren tot el respecte per les víctimes, però sense estalviar-nos la brutalitat del moment: si s’ha de mostrar com un coronel nazi dispara a un nen, ho mostren. Sovint aquestes atrocitats es combinen amb petits actes de resistència, com un grup de músics obligats a tocar les obres del compositor alemany antisemita Wilhelm Wagner, per a després, amb l’arribada de nous presos, interpretar l’Hava Nagila, una cançó folklòrica hebrea que es toca en celebracions jueves. Generalment aquests actes de desafiament acaben en tragèdia.

El reclam principal de la sèrie és Al Pacino (The Irishman). Atret per un bon guió i seguint les passes de Meryl Streep o Julia Roberts, després d’una carrera de més de 50 anys Pacino fa la seva primera incursió a la pantalla petita. Al Pacino dóna vida a Meyer Offerman, supervivent del camp de concentració d’Auschwitz, líder del grup de caçadors de nazis i que veu com a poc a poc es va convertint en els monstres que caça. La columna vertebral de la sèrie és Logan Lerman (Fury), que encarna a Jonah Heidelbaum, un jove que viu entre còmics i sobreviu a còpia de vendre drogues en una Nova York que el ridiculitza pel fet de ser jueu i que, després d’unir-se als caçadors, haurà de lluitar entre seguir les normes i conservar la seva ànima o saltar-se-les i perdre la seva humanitat. La resta de l’equip de caçadors està format per la germana Harriet (Kate Mulvany, Lambs of God), una agent de l’MI6 convertida a monja; Roxy Jones (Tiffany Boone, The Chi), una afroamericana –amb pentinat inclòs–, vestida de cuir i que lluita pel Black Power; Mindy i Murray Markowitz (Carol Kane (The Dead Don’t Die) i Saul Rubinek (The Ballad of Buster Scruggs)), un matrimoni gran, amb una tragèdia a l’esquena, que tan bon punt et fan un pastís com et forcen una caixa forta o et fabriquen una bomba. Josh Radnor (How I Met Your Mother) com un actor defenestrat per la indústria i Louis Ozawa (Bosch) com un veterà del Vietnam completen aquest grup de venjadors. Per últim tenim a Jerrika Hinton (Servant), que interpreta a l’agent de l’FBI Millie Morris que, a raó de la investigació de l’assassinat d’una científica de la NASA, es veu involucrada en tota aquesta cacera.

El bàndol nazi està compost per Dylan Baker (Homeland), que encarna a Biff Simpson, un nazi que s’ha passat 30 anys dedicats a la política americana fins a arribar a l’administració Carter. Biff té un exterior totalment americà però amb una capacitat de violència, ambició i una falta de brúixola moral absoluta. Greg Austin (Summer of Rockets) gaudeix amb el paper de Travis, un americà involucrat amb els esforços nazis d’instaurar el Quart Reich. Lena Olin (Night Train to Lisbon) dóna vida a la Coronel, la líder dels nazis. Olin interpreta a una dona sensual, sexy i aterridora a la vegada.

Amb Jordan Peele (Us) a la producció, no és d’estranyar que Hunters tingui una crítica actual. La sèrie d’Amazon ens recorda que les belles i velles democràcies liberals mai han estat massa allunyades del feixisme. I si tirem d’hemeroteca, no hem d’anar massa enrere per veure com és d’actual (Nens migrants tancats en gàbies a Texas o l’escàndol d’un dels assessors del primer ministre anglès Boris Johnson sobre la seva defensa a l’eugenèsia).

Hunters té molt de potencial i uns actors forts. La primera temporada pot semblar una mica desigual, però amb una premissa que tracta sobre l’amenaça d’un el Quart Reich que es faci càrrec del govern dels Estats Units i, potencialment, del món, al mateix temps que ens recorda com és de perillosa la retòrica feixista (sobretot en els anuncis que s’intercalen a cada capítol), és una història prou rellevant per pagar la pena explicar-la. No és un començament perfecte, però posa les bases pel que podria ser una segona temporada espectacular.