INTRODUCCIÓ

Basat en la novel·la Metro 2034 i seqüela de l’aclamat joc Metro 2033, Metro Last Light va sortir l’any 2013 havent promès un títol major en tots els aspectes al seu predecessor. La producció va gaudir de més pressupost, un equip més gran i una campanya de màrqueting que va fixar l’ull públic en la franquícia. Tot hi sortir l’any 2013 per a PS3, Xbox 360 i PC, la setena generació de consoles estava en els seus últims dies, així que l’any 2014 es va remasteritzar en el pack Metro: Redux, en el qual Last Light només va rebre una millora de resolució per adaptar-se a les consoles de vuitena generació (PS4, Xbox One). El pack de Metro: Redux ha sortit a la Nintendo Switch el 28 de febrer de 2020.

Els jugadors tornen a posar-se en la pell de l’Artyom, que es troba altre cop defensant la integritat del Metro contra tot aquell que li vol mal.

PRESENTACIÓ: 8,5

Metro: Last Light és un hereu digne de la direcció artística que feia sublim a Metro 2033. A part, gaudeix de majors valors de producció que fan que sigui un producte molt més polit que l’original. Dit això, les primeres hores de joc són reminiscents del que serien les primeres hores d’un Pokemon. El jugador es veu condemnat a seguir a un conjunt de personatges sense tenir cap capacitat de control. Tot i això el joc fa millor feina que l’original a l’hora de presentar el món polític del Metro, ja que jugarà un paper principal a la història.

HISTÒRIA: 7,5

Igual que en el joc anterior, el Metro és el protagonista, però aquest cop el món es veu embellit per diversos personatges secundaris memorables. El primer dels dos pot ser mencionat sense perill d’espòilers, ja que és un dels primers personatges que coneix el jugador. El comunista Pavel és un personatge carismàtic i complex que ofereix una entrada molt sòlida a la moral del Metro, una moral deformada per les circumstàncies en les quals es troba el món que habiten els personatges.

Igual que en el primer joc, el jugador es posa en la pell d’Artyom, un protagonista silenciós que va fent de narrador a les pantalles de càrrega i en les entrades del diari. La història lliga molt bé amb el final de Metro 2033 (sempre que els jugadors fessin el final canònic del joc, no el secret) i ofereix una bona entrada en el ric mon de Metro.

JUGABILITAT: 7

En l’opinió d’aquest crític, aquest és el punt baix de Metro: Last Light. Com he esmentat en la introducció el joc va rebre molta més atenció de l’ull públic i la distribuïdora, així que va ser fet per atreure l’ull públic. S’abandona bastant el combat contra monstres per centrar-se en les galeries de tir contra soldats, cosa que perjudica el joc, ja que si cada enemic batut deixa anar bales, ja no hi ha motiu per racionar-les i ser caut. La sensació de disparar es manté molt bé i hi ha la innovació d’enemics finals que requereixen una estratègia concreta per a ells i l’entorn que els envolta.

CONCLUSIÓ

Metro: Last Light no és un mal joc, de fet, se’l pot considerar fàcilment un joc superior a la mitjana de jocs de trets en primera persona per a un jugador. El seu pecat és ser la seqüela de Metro 2033, una obra única amb una personalitat i intenció clares. És una experiència entretinguda i recomanable, però no està a l’altura de l’original.