MENU

21 Març, 2020 Comentaris (0) Visualitzacions: 143 Videojocs Ponç Trillas (Loran Gris)

Títol
Metro: Exodus

Companyia
4A

Any de llançament
2019

Disponible per
PC, Xbox One, PS4

Metro Exodus suposa una conclusió apropiada per a la saga, un bon videojoc que per desgràcia no arriba al nivell de l’original, però queda per sobre de la segona entrega.

Puntuació

8

‘Metro Exodus’. Fins el final de la via

INTRODUCCIÓ

Basat en el llibre Metro 2035, Metro Exodus és la conclusió de la famosa saga de jocs de trets en primera persona i l’aspirant al títol de ser l’experiència definitiva d’aquesta. El joc ostenta un nou sistema de món obert, fabricació de recursos, una durada més llarga i la promesa de llibertat absoluta per als jugadors, a través de la qual viuran la postapocalipsi de la manera més immersiva possible.

La història segueix a l’Artyom, el protagonista de les entregues anteriors, en la seva cerca per Rússia, on busca un lloc en el qual aturar-se per deixar de sobreviure i començar a viure. En aquest viatge l’acompanyaran la seva dona i els seus amics d’armes, juntament amb habitants que es troben en les zones per les quals passen.

PRESENTACIÓ: 9

Metro Exodus és probablement un dels videojocs més espectaculars en l’àmbit visual que hi ha el mercat. La direcció artística es manté tan excel·lent com sempre i és a més a més acompanyada per una estel·lar banda sonora, dominada principalment per una preciosa guitarra acústica. El nivell gràfic és del més alt nivell i hi ha una atenció al detall sense precedents tenint en compte la magnitud del projecte. Les primeres hores semblaran familiars a un veterà de la saga i poden ser massa lineals per a algú que vulgui gaudir de la llibertat del món obert que promet el títol, però, tot i ser lent i lineal, l’inici del joc és efectiu i es pot interpretar com a un acomiadament a la fórmula original de la saga. Les primeres hores en la primera zona oberta, el Volga, són màgiques i la història arranca de manera segura.

HISTÒRIA: 8

La història de Metro Exodus és previsible però complidora, però despunta gràcies als seus personatges. Els membres de l’Aurora, la locomotora en la qual es durà a terme l’èxode que promet el títol són memorables i tenen unes personalitats molt marcades i dinàmiques. El ritme és on la història falla una mica, en ser un joc de món obert on la història només avança quan es duen a terme les missions principals és comú que hi hagi situacions en les quals es trenqui la immersió del jugador. Un dels punts baixos és la segona zona oberta que visitarà el jugador, el Mar Caspi, on la història dicta que el jugador vagi de pressa però la jugabilitat i el món obert l’empenyen cap a invertir temps “essencial” en l’exploració de la zona. Els guions són bons i es nota que hi ha un esforç en fer que les accions del jugador tinguin conseqüència, tot i que aquesta conseqüència no arriba de manera gaire satisfactòria. Molts jugadors poden trobar l’arribada al final de la via com a un final decebedor.

JUGABILITAT: 8

Des del meu punt de vista, la jugabilitat sempre ha estat el punt que va fer gran al primer joc. Aquella jugabilitat tensa, de micro decisions importantíssimes preses en cada moment que feia memorable Metro: 2033 fa acte de presència ocasional a Metro: Exodus, però es nota que s’han fet concessions per a fer un joc que complís la promesa de món obert que dominava el seu màrqueting. Les micro decisions són allà i l’exploració del Volga, la primera zona del joc, és màgica. El Mar Caspi per desgràcia és massa obert i la Taiga dóna massa poc marge per a l’exploració. L’última zona del joc, sense entrar a espòilers, torna al disseny de nivells original de la saga, abandonant completament el món obert.

Els tirotejos perden també una mica. L’impacte satisfactori de les armes és allà i la intel·ligència artificial dels monstres es comporta, però el comportament dels enemics humanoides pot ser massa tosc per a ser realment immersiu, ja que no semblen adaptar-se al món obert que habiten, això fa que el sigil, tan tosc com en el Metro 2033, faci el combat contra humans decebent.

S’abandona el sistema de “les bales són la moneda” típic de les dues entregues anteriors per establir un sistema de fabricació de materials, cosa que als meus ulls és un error, encara que no es fa molest en excés. La personalització de les armes i l’equip és molt benvinguda, ja que és prou profunda per a generar un sentiment de personalitat al voltant del teu equipament, a part, el procés d’haver de mantenir netes les teves armes perquè rendeixin no es fa mai molest, tot hi que és pesat en el Mar Caspi (la sorra molesta molt).

La jugabilitat es manté sòlida i suposa tant una victòria com una derrota parcial sobre les entregues anteriors. El combat contra monstres es manté trepidant i el seu comportament orgànic en un món obert realça el seu factor tàctic, per l’altra banda els éssers humans semblen més simples que mai.

CONCLUSIÓ

Metro Exodus suposa una conclusió apropiada per a la saga, un bon videojoc que per desgràcia no arriba al nivell de l’original, però queda per sobre de la segona entrega. El combat és entretingut, és un plaer explorar la postapocalipsis en llibertat i la història compleix, ostentant personatges excel·lents.

Puntuacio

8

Metro Exodus suposa una conclusió apropiada per a la saga, un bon videojoc que per desgràcia no arriba al nivell de l’original, però queda per sobre de la segona entrega.

Títol
Metro: Exodus

Companyia
4A

Any de llançament
2019

Disponible per
PC, Xbox One, PS4

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada