És impossible que aquesta sèrie no funcioni. Es basa en una novel·la de Roberto Saviano, un paio que algun dia trobaran mort en alguna cuneta però tant se li’n carda. Ell continuarà investigant les màfies mundials i les diverses corrupcions fins que li parin els peus, esperem que no arribi mai aquest moment. Des que va publicar el llibre Gomorra que porta protecció policial dia i nit, el dia que faci enfadar els carabinieris ho tindrà complicat. A casa nostra l’estimem perquè va demanar la llibertat dels presos polítics i també perquè ens ensenya el moviment de la droga al país. La versió de la novel·la Gomorra va tenir el seu recorregut a la gran pantalla sota la direcció de Matteo Garrone amb Toni Servillo, i com a sèrie televisiva amb Salvatore Esposito i Marco d’Amore com a protagonistes principals. Gomorra se centrava essencialment a Nàpols, tot i que anàvem veient de tant en tant Roma de reüll i alguna petita incursió cap a Centreamèrica. ZeroZeroZero traspassa totalment les fronteres fent una mirada cent per cent global i es converteix en un autèntic espectacle, ha sabut trobar una fórmula molt semblant a la de Gomorra, compartint fins i tot un dels directors, Stefano Sollima. La direcció té un pes molt important, s’han repartit els capítols entre Sollima, Janus Metz i Pablo Trapero, tots tres especialistes a fer servir una narrativa visual molt marcada, acurada, dura, crua, amb pols ferm i sense imatges gratuïtes. Només vull recordar que Sollima és el director de la sèrie Gomorra, Suburra i Sicario: el día del soldado, i Metz ho és de Borg McEnroe i True Detective 2, entre d’altres.
Ja tenim la part tècnica i creativa relatada, ens centrem ara en la història. Un octogenari cap de la màfia calabresa vol recuperar el prestigi perdut comprant un carregament de cocaïna mexicana i repartint-la entre les altres famílies per segellar la pau. El problema serà que el vaixell arribi al port italià ja que hi ha moltes persones que no volen que el negoci es porti a terme. Els italians són els compradors i els mexicans els venedors, només falten els intermediaris, una empresa familiar americana amb problemes de liquiditat. Durant els vuit capítols de ZeroZeroZero es van combinant els escenaris i les trames d’una manera particular. Recordeu la primera temporada de The Affair? Veiem primer la visió d’ell i després la d’ella, o al revés, d’un mateix moment temporal. Doncs aquí també juguen amb aquest estil narratiu, en un punt del capítol es torna enrere per descobrir una part de la història que ens era desconeguda. Pel que fa als escenaris, tenim la sort de poder viatjar a Monterey, Casablanca, Calàbria i altres llocs on l’acció, a ritme lent, ens acabarà abduint, enclotats al sofà i amorrats al televisor. L’argument és dur, per això les imatges que l’acompanyen són de pair lentament, us recomano fer un capítol diari per poder digerir el que haureu vist.
La gran virtut de ZeroZeroZero és que en els tres escenaris el resultat és igual d’excel·lent, seria molt difícil poder escollir entre el venedor, el comprador o el transportista, totes tres històries evolucionen de manera brillant i les escenes ens acaben absorbint en aquest univers de la droga que ens és desconegut. Tal com diu Edward Lynwood (Gabriel Byrne), «l’economia mundial sobreviu gràcies al món de la droga», suposo que té tota la raó, i això espanta. No espanta tant, però, com el personatge de Manuel Contreras (Harold Torres), un militar fanàtic religiós que fabrica un exèrcit particular a favor del càrtel amb una violència extrema. M’he convertit en el fan número 1 de les escenes militars de la sèrie, per flipar! Hi ha molts més personatges que fan inoblidable la sèrie i que no caben en un post, us recomano que els descobriu a Amazon Prime Video. No us decebrà.
