Un grup d’amics se’n van a nedar a un llac. Les noies es treuen la roba i, amb el biquini posat, corren a banyar-se, juntament amb els nois. Una de les noies, Esther Shaprio, es queda enrere, vestida amb un jersei, camisa, faldilla i mitges i mirant a les seves amigues. Mentre mira com els seus nous amics es banyen, un assenyala una casa de l’altra vora del llac Wannsee i li diu que allà els nazis van planejar l’holocaust. Esther, sorpresa, li diu «I tu nedes en aquest llac?». «Un llac és un llac». Minuts més tard, espantada però decidida, Esther es treu les sabates, les mitges i el jersei per entrar a l’aigua. Ja a dins, amb l’aigua fins a la cintura, es treu la perruca, la deixa flotar, tanca els ulls amb força i submergeix el cap rapat a l’aigua, per després tornar a emergir i flotar a la superfície.

Aquests són els minuts finals del primer capítol de l’estupenda sèrie de producció alemanya Unorthodox. Fora de context, aquesta escena podria ser una metàfora molt gastada sobre renàixer, l’alliberament personal, però a Unorthodox, després de veure el primer capítol, té tota la legitimitat.

Creada per Anna Winger i Alexa Karolinski, la minisèrie dramàtica de quatre capítols adapta la novel·la Unorthodox: The Scandalous Rejection of My Hasidic Roots, les memòries escrites per Deborah Feldman, una jueva jasídica de la comunitat Satmar de Williamsburg, Brooklyn, criada i educada sota les estrictes normes ultraortodoxes, que va decidir trencar amb una comunitat que li portava massa sofriment, deixant enrere una asfixiant manera de viure i un matrimoni concertat.

A la sèrie veiem la nova vida d’Esty, de només 19 anys, a Berlín mentre, a través de flashbacks, ens mostren la seva vida dins la comunitat Satmar. I la veritat és que tot d’aquella vida dóna urticària: la decoració de les cases, les cadires i sofàs plastificats, els barrets de pèl dels homes, les perruques, la cuina tota embolcallada de paper de plata, la norma de banyar-se després de passar la regla per tal d’estar totalment neta pel seu marit, la norma de caminar sempre darrere l’home, de no cantar, no llegir… Però sense criticar les creences religioses sinó criticant la inflexibilitat de les regles.

La fugida d’Esty escandalitza a tota la comunitat i envien al seu marit Yanky i al seu cunyat Moishe a trobar-la i que la retornin a la comunitat. La història d’ells dos també és interessant. Yanky, que ha estat educat per creure que ell és el rei i senyor de la casa, veurà com els costums que defineixen la seva vida són molt febles. Moishe, que anteriorment havia estat exclòs de la comunitat per infraccions a les normes, és un home frustrat i problemàtic amb una història a Berlín, i intimida a Yanky perquè amagui els delators tirabuixons sota una gorra de beisbol. La unió d’aquests dos ens ajuda a veure que dins una comunitat hi poden conviure personalitats molt diferents.

La tasca que fa Shira Haas per donar vida a Esther Shaprio és prodigiosa. Aparentment, Esty té 19 anys, però Haas ha d’encarnar a un personatge a qui les circumstàncies l’han fet madurar molt aviat. Els ulls de Haas t’atrapen, trepitjant sempre la línia que separen les llàgrimes de la felicitat. Sense ella Unorthodox segur que no hauria estat la sèrie que és.

Unorthodox és una oda a la llibertat, a la presa de decisions i a la possibilitat de conduir la vida al lloc on realment siguis feliç. També ens ajuda a conèixer una comunitat totalment diferent a la nostra i del qual jo no en tenia ni idea del seu funcionament.