INTRODUCCIÓ

Primer de tot, s’ha de destacar que aquest videojoc, en el moment d’escriure aquesta crítica, està en Accés Anticipat. Això implica que el joc no està acabat i tot el que ha jugat el crític i es menciona aquí pot ser canviat amb el temps.

Mount & Blade II: Bannerlord és l’esperada seqüela de Mount & Blade: Warband, un joc de 2010 que era la versió neta i polida del primer Mount & Blade, un joc de 2008.

Els jocs de la saga Mount & Blade són únics, ja que conformen un gènere nou a partir de peces d’altres gèneres. El jugador és un ningú dins el país medieval en què passa el joc, Calradia, i el seu objectiu és convertir-se en la persona (o una de les persones) més poderosa del país, sumit en una guerra civil. Els jocs són una fusió de rol, estratègia en temps real, combat en primera persona i fluctuacions polítiques, socials i econòmiques de potències medievals.

PRESENTACIÓ: 8

Bannerlord suposa una millora directa sobre les entregues anteriors de la saga, però potser no impressiona immediatament a jugadors nous. El creador de personatges és extremadament orgànic i satisfactori en l’àmbit visual i el tutorial com la història fan una bona feina a l’hora d’introduir al jugador en el món. El nivell gràfic del joc és decent, tot i que això ja suposa una millora enorme comparant-ho amb els jocs anteriors de la saga.

El mapa del món en què el jugador passarà la major part del seu temps és preciós i detallat, és un dels aspectes del joc que semblen acabats i polits i la corba de progrés que segueix el joc en les seves primeres hores està perfecte, és a partir de cert punt on el joc sembla estancar-se.

HISTÒRIA: 6

Al contrari que els seus predecessors, Bannerlord apunta per una atenció a la història més tradicional. Les altres entregues se sentien extremadament obertes i abstractes, eres ningú i la idea era convertir-se en algú. Aquesta entrega comença amb l’establiment de dues trames, la cerca per familiars perduts i la investigació del significat i poder d’una relíquia ancestral. La subtrama de la família és oblidada en poc temps i és la de la relíquia la que s’acaba seguint.

És difícil puntuar i jutjar la història d’un joc com Bannerlord, ja que la integració de la mateixa en el joc està determinat pel jugador a causa de la llibertat que se li dóna. Jo la vaig ignorar durant gran part de la meva partida, fins que vaig sentir-me estancat i vaig decidir seguir-la. La història acaba essent extremadament interessant, simplement no sembla que enxampi prou fort per a motivar al jugador a seguir-la. Per aquest motiu hi haurà una nota a la secció d’història, perquè els interessats puguin veure la meva experiència particular, però no es prendrà en compte per la nota final.

JUGABILITAT: 7

Aquí ens trobem el centre de l’experiència Mount & Blade, que no ha canviat gaire des de les altres entregues. Hi ha diversos sistemes nous que milloren sobre els que hi havia anteriorment. Tots els personatges i unitats del joc segueixen un sistema de nivells i habilitats retroalimentades (el nostre personatge puja de nivell, quan ho fa pots assignar un punt a una d’aquestes habilitats, per exemple “ús d’armes blanques a una mà” o “lideratge”. Assignar punts fa que les aprenem i millorem el seu ús més ràpid i un cop s’arriba a un nivell especific, el joc et permet escollir una nova habilitat). Les habilitats van des de: “comences el combat amb 2 fletxes més” a “les teves tropes requereixen menys manteniment”. Aquest sistema funciona bé i està ben implementat, l’única queixa possible és que potser hi ha habilitats que no s’utilitzen fins més ben entrada la partida, com per exemple la d’enginyer, que només s’aplica als setges.

El cicle de joc és el mateix que a les entregues anteriors, es viatja pel món, expandint el teu grup de lluitadors lleials mentre es fan feines per a alcaldes dels pobles, mercaders de les ciutats o nobles. Tot hi així, aquest cicle es pot fer repetitiu ja que no hi ha gaire varietat de missions.

Els teus homes consumeixen diners i menjar i milloren com a entitats individuals de la mateixa manera que tu. En batalla actues de líder ordenant el que han de fer a les teves tropes, a les que pots dividir com vulguis (vénen dividides com a Infanteria, Arquers i Cavalleria). La diferència és que no ets una entitat omniscient mirant el camp de batalla des del cel, sinó un home que és allà físicament, així que pots tant participar en el combat com vulguis com mirar-lo des de la seguretat de la llunyania.

Els setges és on es veu la millora sobre les entregues anteriors, ja que ara són dinàmics. Les tropes es poden col·locar de manera estratègica, hi ha un procés de setge en el qual s’ha de tenir en compte els aliments que es tenen i els que tenen els defensors, es poden construir catapultes, ballestes, trabucs, torres de setge i ariets. Tot això permet batalles extremadament èpiques i plenes de tensió en les que es nota una veritable lluita per cada centímetre d’herba, fang i pedra.

Per desgràcia, el joc no està ben optimitzat, s’encalla massa en batalles en les quals participen més de 500 persones i hi ha hagut molts problemes que han fet que jugadors perdin partides o se’ls hi tanqui el joc, tot hi que jo he tingut la sort de què no em passi mai.

CONCLUSIÓ

Mount & Blade II: Bannerlord té tots els problemes que pot tenir un joc en Accés Anticipat, cosa que tot i ser problemàtica, agraeixo, doncs són els problemes de més fàcil solució. El joc no està acabat, però la base i l’atenció són allà, Taleworlds ha demostrat que encara que amb un llançament accidentat no es pensen rendir i no pararan de millorar el seu producte. El joc promet ser una gran bandera que onejarà per sobre tots els jocs anteriors de la saga, i jo mantinc que és una bandera digna a seguir.