MENU

21 abril, 2020 Comentaris (1) Visualitzacions: 1932 Sèries Ester Marí

Títol
Devs

Creador
Alex Garland

Actors
Sonoya Mizuno, Nick Offerman, Jin Ha, Zach Grenier, Alison Pill

On veure-la
HBO

La sèrie ofereix reflexions sobre el determinisme, la llibertat individual o la religió que poden o no ser vàlides, però que són els pilars d’una trama que no es pot seguir només en clau terrenal, perquè seria insuportable

Puntuació

8

El secret quàntic de ‘Devs’

Ciència-ficció i filosofia acostumen a anar juntes de manera recurrent per algun motiu que se m’escapa. Com si els futurs distòpics obrissin la porta al pensament metafísic, però el present no fos més que una rutina plana i avorrida que no donés peu a cap tipus de reflexió. Sigui com sigui, Alex Garland és un exemple clar d’aquesta tendència, com ja va demostrar a Ex-Machina i com ara acabem de veure a Devs, la sèrie que ha creat per a HBO.

Devs és el nom d’un misteriós departament d’Amaya, una gran empresa tecnològica. A aquest edifici, ubicat en un edifici estrany enmig d’un bosc, només hi poden accedir una acurada selecció d’empleats que comparteixen el gran secret del que s’hi fa. Un d’ells, en Sergei, desapareix just al dia següent d’haver començat a treballar a Devs, i la seva nòvia Lily, que també treballa a la companyia, sospita que alguna cosa fosca hi ha al darrere.

Un argument d’allò més vague, que gira entorn d’un misteri tecnològic que es basa en la física quàntica i les conseqüències existencials que se’n deriven, però que picoteja també de moments de thriller i suspens, sobretot als primers capítols. I, en efecte, com si l’espai temps es doblegués pel caprici d’algun científic, o potser d’algun guionista, el ritme de la trama s’expandeix en alguns capítols i gairebé s’atura. Però no ho fa com a moltes sèries d’avui en dia, que s’allarguen incloent escenes innecessàries per omplir el nombre de capítols estipulat, sinó que Devs directament es pausa, es queda congelada en un primer pla o en una escena perfectament simètrica, o en un joc de llums. Els personatges callen i esperen, ens deixen temps per processar, ens obliguen a tenir paciència.

Sempre quedarà el dubte de si aquesta pausa i contemplació és un recurs estilístic o una exageració de la necessitat d’omplir metratge, però el cas és que si voleu un thriller de ritme i acció frenètics, aquest no és el vostre espai. En canvi, si us agrada recrear-vos en escenes de gran bellesa visual, assaborir cada pla i cada enfocament, aquí sí que gaudireu, perquè si una cosa ofereix Devs, de manera indiscutible, és una fotografia i una estètica de gran bellesa, fetes amb una cura i precisió d’orfebre que no passen desapercebudes.

Un altre element que el ritme pausat ens ajuda a valorar és la banda sonora, plena d’ecos eteris i cors de veus fantasmagòriques propis del gènere i previsibles, però també de temes ben populars i terrenals que van des de grups dels setanta fins al més modern del hip-hop actual. En algun moment veiem efecte videoclip? Molt em temo que sí. Sense que això hagi de ser necessàriament dolent, quan una escena només té música i estètica, i s’allarga una mica més del compte sense explicar res, fa que ens qüestionem que calgui, més enllà del gaudi estètic gratuït, que potser és el que sobra en algun moment de Devs però falta en moltes altres sèries, que expliquen massa i interessen menys.

La interpretació, com no podia ser d’una altra manera, s’alinea perfectament amb l’esperit general i ofereix diàlegs lànguids, moviments controlats i pocs guarniments. Estarem d’acord que una protagonista hiperactiva i histriònica hauria desentonat, però d’aquí al fet que Sonoya Mizuno sigui una de les heroïnes més exasperantment dessaborides i poc carismàtiques hi ha molts matisos. No en va es passa mig metratge en pijama, fet que deu tenir alguna lectura simbòlica, creieu-me. El cas és que ella no desentona gaire en l’actitud general de la resta, que deambulen acargoladament pels capítols mastegant cada síl·laba i cada passa, amb l’honrosa excepció de Zach Grenier, que essent l’home d’acció té una mica més de sang. No m’interpreteu malament, soc conscient que això ha de ser així per aconseguir el to desitjat, però de vegades una es pregunta si la filosofia no podria ser una mica menys etèria i subtil, ja que al cap i a la fi tracta de temes ben sòlids.

Perquè a Devs, més que un ordinador quàntic, el que hi ha és un sistema de pensament complex i profund, autèntic protagonista de la història. La sèrie ofereix reflexions sobre el determinisme, la llibertat individual o la religió que poden ser vàlides o no, però que són els pilars d’una trama que no es pot seguir només en clau terrenal, perquè seria insuportable. Un cop entès aquest punt, Devs es gaudeix amb plenitud, i se n’extreu tota la seva bellesa i profunditat en què ens podem capbussar o no, depenent de si estem programats per fer-ho.

 

Puntuacio

8

La sèrie ofereix reflexions sobre el determinisme, la llibertat individual o la religió que poden o no ser vàlides, però que són els pilars d’una trama que no es pot seguir només en clau terrenal, perquè seria insuportable

Títol
Devs

Creador
Alex Garland

Actors
Sonoya Mizuno, Nick Offerman, Jin Ha, Zach Grenier, Alison Pill

On veure-la
HBO

Un comentari a El secret quàntic de ‘Devs’

  1. […] hello big data!) però en què no s’acaba d’entrar amb gaire profunditat. La recent Devs, per exemple, fa servir un to i un punt de vista diferent, però és molt més efectiva tractant […]