Segurament no totes, perquè quan acabes de veure Little Fires Everywhere estàs convençut que cada mare és un món ben diferent del d’una altra mare. Frase que també es podria adaptar si parlem dels fills o filles però que, si només ens basem en la sèrie, en quedarien exclosos els pares, que tenen un paper residual i actuen de manera força semblant entre ells. Els vuit capítols de Little Fires Everywhere es devoren de manera ràpida i es paeixen lentament. No m’equivocaré quan dic que serà una de les sèries que agradarà a públics ben diferents, perquè està plantejada de manera que així sigui. De bon principi arrenca amb una escena d’una brillantor espectacular que ens posa sobre la taula un misteri a resoldre. Reculem en el temps uns mesos per començar a trobar l’arbre de causes pel terrible desenllaç. Els canvis temporals estan tots molt ben triats, potser n’hi ha un que no he entès ben bé però que no desvetllaré aquí.
No sé ben bé com explicar l’argument sense utilitzar un llenguatge racista o masclista o classista, perquè d’això també va la sèrie. A escala d’experiment, si intento ser políticament correcte, haig de dir que: “Una veïna del barri ofereix, a una mare i a la seva filla, un lloc per viure. Aquest fet desencadenarà uns canvis importants en les relacions i en la societat de la zona”. Sembla que me n’he sortit força bé. Ho deixo així.
La radiografia sobre la maternitat és brutal. I les reflexions que cadascú en farà encara més. Et vas posicionant sobre quines actituds s’adeqüen a les teves idees, i vas entrant en un bucle d’incongruències que marquen el fet de ser mare o fill o filla o pare. En la sèrie se centren en els personatges femenins. El més curiós és que els personatges masculins, tot i tenir poc temps de protagonisme són els que tenen més poder: el jutge, el policia, els advocats, el cap del diari, l’orientador escolar… Potser no és tan curiós, de fet.
Anem per les mares i les problemàtiques. Quina és més mare, la biològica o l’adoptiva? Una mare sempre ho fa tot pels seus fills? Pot ser egoista una mare i posar per davant el seu propi benestar? Els fills adolescents voldrien canviar de mare? Les mares dels altres són millors? Una dona que no és mare està incompleta? Les mares aboquen les seves frustracions a les filles? Una mare ha de construir fills i filles perfectes? Un embaràs no desitjat s’ha d’interrompre? Ser mare és el màxim a què aspira una dona? Quin és el model de mare ideal? Existeix? Tot això i més a Little Fires Everywhere.
Per acabar d’arrodonir la sèrie, la trobeu a Amazon Prime Video, el càsting és boníssim. Han fet una gran tria d’actrius i actors, encapçalada per Reese Witherspoon, en un personatge molt semblant al que interpretava a Little Big Lies, amb Kerry Washington (Django Unchained, Scandal), i Joshua Jackson (Fringe, The Affair). Els adolescents estan més que creïbles i també encerten en el càsting de joves quan tirem enrere en el temps. Segur que no us decebrà!
