Divendres nit. Sol a casa. La petita dorm i la dona treballa. És el meu moment, el moment de tranquil·litat que, durant aquests tres mesos de confinament, he desitjat que arribi. Ningú que em parli, ningú que cridi que no vol sopar, ningú que em digui que vol que juguem a cuinetes…
És el moment de mirar alguna sèrie o pel·lícula. Primer miro entre les sèries de les diverses plataformes a què estic subscrit. Westworld… no, no tinc ganes de pensar. Killing Eve… no, em queden dos capítols i aquesta la veig amb la dona, no és qüestió de fer-li el salt. Començo Betaal a Netflix, una sèrie hindú sobre zombis. Al cap de 30 minuts ja n’he tingut prou. Potser no és el moment d’endinsar-me en el món dels zombis hindús.
Decideixo mirar què hi ha a Disney+. Al bàner de dalt em surt que han estrenat Artemis Fowl, dirigida per Kenneth Branagh. Som-hi! 20 minuts més tard encara me’n faig creus. Potser era millor Betaal?
Artemis Fowl és l’adaptació de la saga literària d’Eoin Colfer, que actualment consta de vuit llibres. Aquesta primera entrega adapta el segon i ens mostra Artemis Fowl fill (Ferdia Shaw), un nen de 12 anys tan intel·ligent que pot guanyar un campió d’escacs en 5 moviments o ser capaç de clonar una ovella. Però quan Artemis Fowl pare (un intranscendent Colin Farrell) desapareix, una bona part de la història es redueix a veure com Artemis i el seu guardaespatlles, Domovoi Butler (Nonso Anozie, Zoo), segueixen pista rere pista –sense deixar que l’espectador es diverteixi intentant resoldre els misteris– fins a descobrir el secret familiar més ben guardat: l’existència real de les fades, goblins, nans, centaures i altres éssers mitològics.
A partir d’aquí coneixem els altres personatges del film: la comandant Root (Judy Dench), cap de l’exèrcit de les fades i encarregada de recuperar un artefacte, en mans d’Artemis pare, que pot acabar amb l’univers; Holly (Lara McDonnell), un soldat que fa poc cas de les ordres de Root i que acaba implicant-se massa amb Artemis fill, i Mulch Diggums (Josh Gad, Avenue 5), un nan que té gegantisme i que és l’encarregat de narrar la història.
Artemis Fowl arreplega ingredients d’altres films d’èxit, ja sigui Star Wars (un dolent amb una caputxa ajustada recorda massa l’emperador Palpatine), Harry Potter (el nan interpretat per Josh Gad segurament comparteix barber amb Hagrid) o Men in Black (no em direu que l’estètica d’Artemis fill i el seu guardaespatlles no està treta d’allà). Entre tot aquest batibull de referents, Disney va decidir posar-hi Artemis Fowl, un heroi poc definit, amb un dolent encara menys definit, i moltes coses que volen per la pantalla, tot per deixar-nos veure una història de què, segurament, no sentirem a parlar mai més.
Nota: Ferdia Shaw, que interpreta el paper protagonista d’Artemis Fowl, és net de Robert Shaw, el pescador de Jaws. Ai, si en Robert et veu, Ferdia, quina decepció!
