No cal que respongueu. La majoria dels que teniu un fill o una filla en edat adolescent, en què les hormones i els canvis físics són protagonistes, podríeu respondre afirmativament. I després de l’afirmació afegir-hi que tots els adolescents ho són una mica, de psicòpates, que passen per l’edat del pavo, que s’ha de tenir paciència, que és una etapa que acabarà algun dia. Precisament aquesta excusa, la fa servir Andy Barber (Chris Evans), advocat, ajudant del fiscal, per defensar el seu fill de les sospites com a assassí despietat. Defending Jacob és una nova minisèrie de 8 capítols d’Apple TV dirigida íntegrament per Morten Tyldum i protagonitzada per Evans, Michelle Dockery i Jaeden Martell un actor jove que si a IT ja feia ràbia, a The Lodge tenies ganes de matar-lo fent-lo patir de valent, i aquí només esperes que el sentenciïn a la cadira elèctrica al més pur estil Shocker. Ara potser m’he passat i semblaré psicòpata, però aquest nen costa d’empassar.

Vaig decidir mirar la sèrie pel director; m’havia encigalat a Headhunters (2011) i em pensava que veuria una obra trepidant, ràpida i sense concessions. Doncs bé, tot el contrari. Els primers capítols són molt explicatius: un noi d’un barri benestant és assassinat i comença la recerca dels sospitosos, primer es busquen els més habituals fins que tot apunta al fill de l’ajudant del fiscal com a autor del crim. A partir d’aquí ens endinsem en una llarga dissertació de si els pares han de creure el seu fill, si en poden dubtar, si se’l creuen o no, fins que arriba el quart capítol i apareix J.K. Simmons. L’avi entra a escena. La cosa s’anima  i finalment en els dos darrers ja es gaudeix com cal. Això pel que fa al divertiment de la sèrie, que com veieu és escassa, però et queda un bon regust de boca quan acabes.

Us imagineu que existís un gen de la violència? Quina tranquil·litat poder fer una simple analítica i saber si aquella persona és agressiva, pot cometre un crim o se l’ha de vigilar més. Com els pre-crime-cops de Minority Report(2002) seria una eina de control ideal per a moltes persones. A Defending Jacob el pare i la mare volen saber si el fill pot tenir aquest gen. Encara que no estigui demostrat que existeix, ells creuen que hi pot haver un component biològic que els excusi del comportament del fill. Com a educadors principals prefereixen que la responsabilitat sigui biològica, en el cas que el declarin culpable de l’assassinat. Com que l’avi era un peça el net també ho pot ser, tot i que no hagin coincidit mai personalment ni es coneguin ni sàpiguen l’un de l’existència de l’altre. Aquesta part de la trama m’interessa. Encara que sembli una cosa fictícia moltes persones busquen una excusa en la malaltia mental de la gent que comet crims. Sembla que si es pot justificar per un problema de salut mental la societat està més segura. Aquest cas té bastant de paral·lelisme amb la situació que us plantejo, perquè els progenitors necessiten una explicació que els exculpi. Tot i que no sigui una sèrie rodona és una d’aquelles històries que es poden mirar en família, comentar-la i debatre una mica. Amb això jo ja em conformo, i vosaltres?