@exuc va parlar de la primera temporada de Marcella centrant-se en les dificultats mentals de l’agent de policia, en les desconnexions i amnèsies que la portaven a fer el que diríem un Tyler Durden; ja m’enteneu. Les dues primeres entregues tancaven la història, de fet, podrien haver acabat amb el patiment de la Marcella però els de Netflix són uns sàdics i no en tenien prou, per això li han donat una segona oportunitat per redimir-se dels sentiments que la martiritzen. Per desengreixar el paisatge ens envien a Belfast.

La Marcella (Anna Friel) és la persona ideal per infiltrar-se en una organització criminal i familiar que controla els negocis del port, entre ells l’entrada de droga i el comerç d’immigrants il·legals. Tenyida de ros, transformada en Keyra es converteix en l’amant, consellera, detectiu i protectora de la família Maguire, una d’aquelles estructures familiars típiques de la màfia: un capo femení encarnat en la mare, dos fills ben diferents entre ells i una filla casada amb un inútil temperamental i impulsiu.

La missió de la Marcella és, a priori, trobar proves per incriminar la família en els seus negocis il·lícits, però es trobarà amb una ciutat a disposició dels Maguire i uns interessos personals que aniran canviant mentre avança la trama, sense oblidar l’ombra allargada dels conflictes polítics i socials de la zona.

No sé si calia fer una tercera entrega de la sèrie, però una vegada vista no li fa cap mal, ni al personatge ni a l’espectador. No passaria res si comencéssiu la tercera temporada sense haver vist les anteriors. Narrativament és més plana, sense tants flashbacks que expliquin què ha fet la Marcella durant les desconnexions. D’aquesta manera el camí és menys exigent, sobretot en els primers capítols.

En algun moment hi havia d’haver un gir de guió que ens retornés a l’originalitat de la sèrie, i arriba quan més ho necessita la narració. @exuc deia que Marcella era com una sèrie noir nòrdica; a la tercera temporada es vol assemblar més a les històries policíaques britàniques, desenterrant antics fantasmes de la zona i afegint-hi els nous terrors de la societat actual. Aquesta barreja funciona i permet tancar la temporada, com si d’una història única es tractés. Deixen una porta oberta per si la volen continuar. Tot dependrà de l’èxit que obtingui.