MENU

11 juliol, 2020 Comentaris tancats a DEAD SPACE: Encara no és mort Visualitzacions: 771 Videojocs Ponç Trillas (Loran Gris)

Títol
Dead Space

Companyia
Visceral Games / EA Redwood Shores

Any de llançament
14 d'Octubre de 2008

Disponible per
PS3, Xbox 360, PC

Avui dia Dead Space no és gaire reconegut i Visceral Games ja no existeix, tot i això, la seva joia original, Dead Space, segueix amb nosaltres. El joc, ara un clàssic, encara té unes quantes cartes per jugar, cartes que no han estat jugades per ningú més en més de deu anys.

Puntuació

8

DEAD SPACE: Encara no és mort

INTRODUCCIÓ

Al llarg dels anys incomptables franquícies han nascut i mort en el món dels videojocs. Com a jugadors, vivim atents a les franquícies que ens són contemporànies i de tant en tant ens podem delectar amb els records de franquícies passades, que sigui perquè van concloure o perquè no van mantenir-se, van deixar de generar entregues. A vegades ens emocionem amb el retorn d’aquestes velles joies, que tornen a la rellevància a través de remasteritzacions, seqüeles tardanes o remakes. Tot i això hi ha aquelles franquícies que no corren la mateixa sort, franquícies oblidades pel temps, franquícies com Dead Space.

Si amb una màquina del temps poguéssim tornar als voltants de 2010 veuríem com la marca de Dead Space era reconeguda i venerada arreu del món. A través del seu primer joc, estrenat el 2008, Dead Space es va plantar com una de les sagues més importants de la indústria i amb la seva seqüela, l’equip de Visceral Games va demostrar que el primer joc no va ser només un cop de sort. Tot i el seu èxit, la franquícia va morir amb la seva tercera entrega, que va decebre a crítica i audiència i no va vendre prou per mantenir la franquícia viva.

Avui dia Dead Space no és gaire reconegut i Visceral Games ja no existeix, tot i això, la seva joia original, Dead Space, segueix amb nosaltres. El joc, ara un clàssic, encara té unes quantes cartes per jugar, cartes que no han estat jugades per ningú més en més de deu anys.

PRESENTACIÓ: 8,5

La introducció a Dead Space és ràpida, violenta i efectiva. S’estableix de manera simple l’ambientació i l’entorn i basa com a misteri principal la magnitud exacta de la tragèdia i el com s’hi ha arribat. En l’àmbit visual Dead Space s’aguanta excepcionalment bé tenint en compte que té més de deu anys, això es deu a la combinació d’un sistema d’il·luminació i efectes ambientals excel·lents, una direcció artística molt sòlida i una atenció al detall espectacular.

Només en la seva presentació el jugador podrà veure aspectes que encara avui són únics de la saga Dead Space. L’interfície visual està completament integrada en el món a través de l’armadura que porta Isaac, el protagonista. Coses com la barra de vida, el camí cap a l’objectiu o el comptador de munició d’una arma són funcionalitats existents en l’entorn i l’inventari és un holograma que el mateix Isaac segueix amb la vista quan el regirem.

Tots els aspectes del joc treballen junts per assolir un nivell d’immersió sense precedents, cosa que alça al terror i acció característics del joc per sobre de la competició.

HISTÒRIA: 7

Dead Space gira al voltant de la investigació de l’USS Ishimura, una nau espacial minera que demana ajuda tècnica a causa del error de varis dels seus sistemes. Isaac Clarke, el protagonista, és un enginyer que va junt amb una tripulació petita a donar suport a la vella nau d’extracció mineral. La parella de l’Isaac, la Nicole, està estacionada a l’Ishimura, cosa que li dóna motius per escorcollar la nau més enllà del deure que té com a enginyer professional.

L’USS Ishimura és un dels millors entorns que podria desitjar un jugador. La vella nau emana personalitat, els seus entorns no només són creïbles a nivell lògic, sinó que estan plagats de detalls i petites històries deixades allà pels desenvolupadors. Els passadissos són claustrofòbics i les zones obertes posen nerviós en contrasts amb els espais més aviat petits que poblen la nau. L’Ishimura sembla caure a trossos de la mateixa manera que aquella vella furgoneta que arranca sense exactament saber com.

Els personatges humans, en canvi, són més aviat plans i avorrits, doncs sembla que només siguin allà per queixar-se i donar ordres a l’Isaac, el nostre protagonista que, tot i ser una persona de ple dret, no constitueix un personatge, ja que és un protagonista mut.

El fet que l’Isaac no parli i no sigui del tot un personatge independent a la voluntat del jugador, actua en detriment de la història, ja que la seva relació amb la Nicole deixa de ser creible. Tot i això, el joc m’ha mantingut enganxat a la pantalla fins al final gràcies a l’altra part de la premissa, el misteri de la nau.

JUGABILITAT: 9

La jugabilitat de Dead Space ha estat una de les sorpreses més gratificants que he tingut mai jugant a un joc, ja que esperava un joc de trets en tercera persona i poc més. Però no, Dead Space li dóna un gir relativament simple a la filosofia del joc de trets habitual, un gir que el fa completament diferent de la resta de jocs de trets que he jugat.

Els enemics de Dead Space són necromorfs: criatures horroroses que semblen tretes de La Cosa de John Carpenter. Cada cèl·lula individual d’aquestes amalgames de teixit mort et vol matar, de manera que disparar-los al pit o al cap no aconsegueix res, se’ls ha de desmembrar. Només amb aquest canvi de filosofia, Dead Space ens dóna una experiència completament diferent de la resta de jocs de trets. Hi ha diversos tipus de necromorfs, tots amb les seves particularitats, forces i debilitats, per això el joc ens dóna un arsenal d’armes úniques per enfrontarlos. Aquestes armes son enormement satisfactories, ja que la seva potència desmesurada es deu a que més que armes son eines de mineria pesada. Tot i això, la por als necromorfs no es perd mai, ja que a través del perill que suposen a curta distància, la seva capacitat d’acostar-se a tu amb un obrir i tancar d’ulls i la seva falta d’instint d’autopreservació acaben sent enemics que sempre et tenen en alerta.

A aquesta barreja li afegeixes mecàniques de supervivència i una atmosfera de terror i mal rotllo espectacular i de cop tens un producte molt més interessant que “un altre clon de Resident Evil 4“.

Però, no és tot positiu, el joc malgasta un xic la seva espectacular atmosfera amb molts de “jumpscares” que tenen la mateixa subtilesa que una pel·lícula de Zack Snyder, és com si els desenvolupadors no confiessin en l’experiència de terror que estaven creant.

CONCLUSIÓ

El fet que Dead Space hagi estat oblidat pel temps és un dels fets més trists de la història dels videojocs moderns, sobretot quan s’entra en el fet que el desastre de la tercera entrega va ser més obra de la publicista, EA, que no pas la desenvolupadora, la difunta Visceral Games.

Tot i això queden encara Dead Space, la joia que va irrompre en el mercat, única en les seves característiques i espectacular en la seva execució. Aquest joc és una joia, un clàssic modern que no hauria de ser oblidat, sinó que hauria de ser jugat, recordat i redimit amb una represa de la franquícia.

Puntuacio

8

Avui dia Dead Space no és gaire reconegut i Visceral Games ja no existeix, tot i això, la seva joia original, Dead Space, segueix amb nosaltres. El joc, ara un clàssic, encara té unes quantes cartes per jugar, cartes que no han estat jugades per ningú més en més de deu anys.

Títol
Dead Space

Companyia
Visceral Games / EA Redwood Shores

Any de llançament
14 d'Octubre de 2008

Disponible per
PS3, Xbox 360, PC

Comments are closed.