MENU

9 agost, 2020 Comentaris (0) Visualitzacions: 242 Videojocs Ponç Trillas (Loran Gris)

Títol
Escape From Tarkov

Companyia
Battlestate Games

Any de llançament
27 de Juliol de 2017 ( Early Acces )

Disponible per
PC

Tot i que Escape From Tarkov pot ser frustrant, sobretot per jugadors novells, si s’hi persevera i s’és obert a aprendre constantment s’acabarà descobrint una joia.

Puntuació

8

ESCAPE FROM TARKOV: “La pressió del tiroteig”

INTRODUCCIÓ:

Aquesta crítica cobreix un producte en desenvolupament en el moment de la redacció d’aquesta crítica, tot el que és analitzat aquí és per tant subjecte a canvi. Gràcies als seguidors de Twitter de la secció de videojocs dels Bastards per escollir aquest videojoc, no seríem res sense els nostres lectors.

Escape From Tarkov és un joc de trets en primera persona realista actualment únic en la seva premisa. El gènere dels jocs de trets realistes o simuladors militars (depèn del grau de fidelitat a la realitat) és un xic especial, ja que és un gènere sencer que apunta només a una audiència molt concreta. Això no vol dir que no puguin tenir èxit “mainstream”, però implica que mai serà tan gros com els jocs principals de gèneres més populars. Escape From Tarkov no presenta la simulació més fidel possible, però a través d’una jugabilitat extremadament immersiva i una filosofia de joc única està prenent cada vegada més embranzida.

A Escape From Tarkov jugues com a un exoperador d’una de dues companyies militars. Has quedat varat a una zona de guerra aïllada del món modern i el teu dia a dia consisteix en fer batudes per la zona de Tarkov per aconseguir el màxim de subministrament i equipació i portar-ho cap al teu refugi. Si et maten en una batuda, el teu personatge perd tot el que portava a sobre i queda ferit de gravetat.

 

PRESENTACIÓ: 7

D’entrada s’ha de deixar una cosa clara, el joc es veu molt bé. La presentació és del màxim nivell tenint en compte les limitacions de l’estudi, que no és especialment gran i utilitza Unity, un motor gràfic lliure amb problemes i limitacions. Els menús en els quals el jugador es passarà hores no són especialment cridaners ni entretinguts de mirar, però la seva estètica austera i pràctica fa que no només lligui amb el context del joc sinó que no cansi la vista.

Dit això el joc té un problema que crec que s’ha d’adreçar. És extremadament agressiu cap als nous jugadors. La falta de tutorials, explicació general del funcionament del joc i un sistema de matchmaking sòlid provoquen que qualsevol jugador nou passi les primeres 5 hores jugades patint sense parar. Tenir un company veterà fa el patiment més suportable, però no hauria de fer falta en un joc que no fa cap esforç per promoure la cooperació. Això, a parer meu, és relativament fàcil de solucionar. La inclusió d’una batuda tutorial lineal i una distribució intel·ligible d’informació important en els menús amortirien la caiguda lliure que són les primeres hores de joc. És cert que el joc dóna la possibilitat de jugar batudes sense risc contra la màquina, però en aquestes batudes no hi ha cap mena d’informació que faci més senzill l’aprenentatge. I si, se suposa que és un joc difícil i exigent, però ser difícil no és el mateix que ser obtús.

 

HISTÒRIA: 5,5*

La història d’un joc exclusivament multijugador és un tema difícil de tractar. Integrar una història lineal en un videojoc on no hi pot haver una jugabilitat lineal (ja que el multijugador és intrínsecament obert) és una tasca quasi impossible. Com a màxim es pot aspirar a donar context als fets que s’estan desenvolupant en les partides, això és una cosa que han fet amb més o menys èxit jocs com Team Fortress 2, Overwatch, League of Legends i més. Per aquest motiu, tot i que es donarà una nota a l’apartat d’Història, no serà presa en compte per la nota mitjana.

Per la seva banda, Escape From Tarkov fa una feina decent a l’hora de donar context a la situació, però també intenta introduir-hi una història lineal que connecta a diversos personatges amb els quals es pot comerciar. Aquesta “història” és jugada en forma de missions que es van donant proceduralment i és explicada exclusivament a través de missatges escrits. Això no acaba de funcionar, ja que són missatges extremadament llargs i pesats i l’ordre en el qual un jugador pot completar les missions donades per cada personatge pot contradir l’ordre de la història que s’està intentant explicar. El context, en canvi, funciona, el territori de Tarkov se sent creïble i cada zona diferent té personalitat, és una llastima que els desenvolupadors a Battlestate Games aspiressin a una cosa que no feia falta.

 

JUGABILITAT: 9

Aquí arribem al quid de la qüestió, es juga bé a aquest joc multijugador? Com bé indica la nota donada a l’apartat, sí, s’hi juga molt bé. Com a joc de trets en primera persona, Tarkov està per sobre la mitjana i s’asseu tranquil·lament a l’excel·lència. Totes les armes se senten potents i úniques (menys els Kalashnicovs, que només són potents) i poden ser personalitzades fins a l’avorriment (o la bancarrota del jugador). El moviment se sent pesat i una mica robòtic, però el just com per donar la sensació que estàs portant un paio gros i fort. Els sistemes de salut, pes, hidratació i energia funcionen de manera simbiòtica i són molt presents, no es senten com valors numèrics arbitraris que no signifiquen res. El disseny de so, l’atmosfera i la sensació omnipresent que t’ho estàs jugant tot en tot moment regalen al jugador una de les experiències més immersives que podria demanar.

Pantalla on podem triar si jugar amb un SCAV o amb el nostre PMC

 

Però exactament, com es juga a Escape From Tarkov? Com he explicat en la introducció, el jugador té un refugi en el qual guarda de manera segura tot el que és seu, però els diners no es fan sols i per tant s’ha d’aventurar en batudes en diversos mapes a la seva elecció. Aquestes batudes poden ser fetes amb un Scav, un habitant de Tarkov que va equipat amb objectes aleatoris i compta amb menys temps per fer la batuda, però en cas de morir no significa cap pèrdua pel jugador. Tant si mor com escapa el jugador no podrà tornar a fer una batuda amb Scav fins 15 minuts després d’acabar.

Si el jugador es sent valent (o l’Scav no està disponible) el jugador s’aventurarà a Tarkov amb el seu PMC, el seu personatge únic equipat amb les coses que hagi escollit del seu refugi. El PMC s’ho juga tot i si mor, el jugador perdrà les coses que portava equipades.

Un cop a dins de la batuda, el jugador compta amb un temps límit que depèn de cada mapa per trobar sortides escollides a l’atzar. L’estada a Tarkov consistirà en la cerca de ferralla i coses de valor, l’enfrontament amb jugadors o Scavs controlats per la màquina pot intentar ser evitat però al cap i a la fi, qui millor que saquejar que altres jugadors?

Tots els sistemes del joc acaben formant una fórmula única, espectacular i addictiva. Fins i tot si es mor en successió amb el PMC, les batudes amb Scav sempre seran allà per fer fortuna, i creieu-me: morireu més que viureu, un servidor té només un 33% de batudes sobreviscudes.

CONCLUSIÓ:

Tot i que Escape From Tarkov pot ser frustrant, sobretot per jugadors novells, si s’hi persevera i s’és obert a aprendre constantment s’acabarà descobrint una joia.
La quantitat d’històries que es generen sobre situacions tenses o absurdes és il·limitada, ja que el joc compta permanentment amb el regal que és la interacció humana. No hi ha un límit real al contingut que ofereix, perquè mentre hi hagi nous exploradors a Tarkov, s’hi generaran noves històries.

Puntuacio

8

Tot i que Escape From Tarkov pot ser frustrant, sobretot per jugadors novells, si s’hi persevera i s’és obert a aprendre constantment s’acabarà descobrint una joia.

Títol
Escape From Tarkov

Companyia
Battlestate Games

Any de llançament
27 de Juliol de 2017 ( Early Acces )

Disponible per
PC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.