MENU

1 setembre, 2020 Comentaris (0) Visualitzacions: 353 Cinema Jep Soler

Títol
Tenet

Director
Christopher Nolan

Actors
John David Washington, Robert Pattinson, Elizabeth Debicki, Kenneth Branagh, Dimple Kapadia, Aaron Taylor-Johnson, Michael Caine, Clémence Poésy, Martin Donovan, Himesh Patel, Andrew Howard, Yuri Kolokolnikov, Fiona Dourif, Jonathan Camp, Wes Chatham, Marcel Sabat, Anthony Molinari, Rich Ceraulo, Katie McCabe, Mark Krenik, Denzil Smith, Bern Collaco, Laurie Shepherd

On veure-la
Cinemes

Dona la sensació que no acaba de ser res especial per la necessitat, i d’aquí la paradoxa, de voler ser especial.

Puntuació

5

‘Tenet’: molt soroll per no res

Sembla que en el món actual s’han acabat els tons grisos, les opinions es divideixen en blanc i negre sense tenir en compte l’espai que els separa. Amb Christopher Nolan aquesta dicotomia és encara més exagerada. Avui em vull erigir com el cavaller gris, defensant aquells que amb el director londinenc hi mantenim una relació ambivalent, algunes pel·lícules ens fascinen, unes altres ni fu ni fa i d’altres per tirar a la paperera. Aquests darrers mesos s’ha anat preparat el terreny perquè els fans i detractors s’entretinguessin defensant i atacant, tots amb criteris qüestionables, el seu últim projecte, Tenet. Els del meu equip, els més prudents, hem esperat veure-la per opinar. Doncs som-hi!

Ens trobem davant un film que neix enrevessat i es va complicant sense gaire sentit en l’argument general. Dona la sensació que no acaba de ser res d’especial per la necessitat, i d’aquí la paradoxa, de voler ser especial. Quan planteges un film amb canvis temporals, encara que aquí sigui anar enrere en el temps, barrejat amb una pel·lícula d’acció, al final diversifiques esforços i no ets ni carn ni peix. A voltes intenta ser un James Bond, quan el protagonista (John David Washington) es passeja en la barca acompanyant  a la Kat (Elizabeth Debicki) cap al iot del marit Andrei Sator (Kenneth Branagh) o la conversa durant el sopar amb ells o, sobretot, el personatge de Sator, en són clars exemples. També intenta donar un toc de Missió Impossible, per això s’entén que Tom Cruise gaudís tant del film, perquè hi hauria encaixat perfectament en el paper protagonista. L’escena de la baralla final podria ser extreta d’Edge of Tomorrow (2014), una peli que, també, gestiona molt millor el temps i en la que Cruise n’era el protagonista.

Per tant tenim unes escenes d’acció entretingudes, amb un excés de volum que no aporta res i que em fa pensar que quan utilitzes excessius recursos de so agut, barrejat amb sons greus de llarga durada només busquen la reacció fisiològica de l’espectador gratuïtament, perquè ens augmenta el ritme cardíac sense que les imatges tinguin cap influència, només per la percepció sonora. Nolan sap filmar acció, això ho tenim clar, ara només falta que dins el poti poti tingui una intenció o un sentit. I això també ho fa molt bé. Ens va explicant tot el que passa perquè no ens perdem, com feia a Interstellar (2014). Recordeu aquella escena en la qual el tripulant de la nau li explica a en Cooper (Matthew McConaughey) com actua un forat de cuc, agafant un foli i un bolígraf, perquè és clar, el capità de la nau, astronauta i amb carrera universitària específica, es veu que no ho sap! Va home! Doncs amb Tenet igual, els protagonistes ens expliquen tot de manera ben acurada com si fessin una classe magistral, una conversa ben natural, vaja. El més intel·ligent que fa en Nolan és que tot i explicar-ho va deixant algunes llacunes argumentals perquè després en parlem, generant un debat absurd per intentar lligar una trama que no necessita ser explicada. Quan va dirigir The Prestige (2006) ens va ensenyar quina era la seva manera de fer cinema: distreure perquè no li veiem el truc i acabar amb alguna sorpresa final. Algunes vegades li surt millor que d’altres i amb Tenet s’ha quedat una mica enganxat en la distracció i no m’ha sorprès, més enllà de la qualitat tècnica que, amb el pressupost que remena, no ha de ser gaire complicat.

Per tots aquells que ara esteu pensant: aquest critica la pel·lícula perquè no l’ha entès, us regalo quin és el seu missatge, que ja s’explicava i molt millor a Kung Fu Panda (2008): “L’ahir és història, demà un misteri però avui és un regal, per això es diu present”. Per molt que els protagonistes de Tenet vagin al passat i rebin missatges del futur ells només viuen el present, que és el que realment importa.

Puntuacio

5

Dona la sensació que no acaba de ser res especial per la necessitat, i d’aquí la paradoxa, de voler ser especial.

Títol
Tenet

Director
Christopher Nolan

Actors
John David Washington, Robert Pattinson, Elizabeth Debicki, Kenneth Branagh, Dimple Kapadia, Aaron Taylor-Johnson, Michael Caine, Clémence Poésy, Martin Donovan, Himesh Patel, Andrew Howard, Yuri Kolokolnikov, Fiona Dourif, Jonathan Camp, Wes Chatham, Marcel Sabat, Anthony Molinari, Rich Ceraulo, Katie McCabe, Mark Krenik, Denzil Smith, Bern Collaco, Laurie Shepherd

On veure-la
Cinemes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.