Sinopsis: Personatges molt variats emprenen un llarg, dur i perillós viatge en diligència. Entre ells, un fora de la llei a la recerca de venjança, una prostituta a la qual han fet fora del poble, un jugador, un metge, la dona embarassada d’un militar, un xèrif. Les relacions entre ells seran difícils i tenses. A més, durant el viatge, hauran d’afrontar l’atac d’una partida d’indis apatxes.

Amb La Diligència de John Ford el western es fa molt més interessant, complex i matisat. S’acaba amb aquell excés d’esquematisme narratiu, amb els personatges plans i el maniqueisme argumental. No exagero si dic que és el primer gran western sonor del director i l’aparició amb un paper protagonista de John Wayne. El paper de Ringo Kid el convertirà en un mite de Hollywood i en un actor fetitxe per Ford. En el repartiment també hi destaca el guanyador de l’Oscar al millor secundari Thomas Mitchell com a doctor Boune; John Carradine i Claire Trevor també va realitzar grans papers com a Hatfield i Dallas.

Es van rodar els exteriors en el mític espai de Monument Valley. Una vall que forma part de la reserva “Navajo” i que es troba entre Utah i Arizona i que Ford va elevar als altars dels espais de rodatge cinèfils. Un espai mític. La curiositat és que cap membre del repartiment principal va participar en el rodatge a la vall, totes les seves seqüències estan fetes en els decorats de l’estudi de la United Artist. A Monument Valley el director demostra la seva capacitat per la profunditat de camp, pels poètics plans generals i per convertir un paisatge en un personatge principal.

El guió és de Dudley Nichols i està basat en un relat d’Ernest Haycox. La història ens explica com diversos personatges es veuen obligats a compartir una diligència. Aquesta els portarà en un viatge entre dues ciutats que es troben envoltades pels apatxes capitanejats pel mític Gerónimo. La diligència és una representació del país en miniatura, un microcosmos a on la relació forçosa entre els personatges fa que hi apareguin les disputes morals, socials i els prejudicis de la societat. Cada un d’ells retrata un perfil i tots ells la dificultat de la convivència i la dificultat de consolidar un país de bell nou.

Un film fundacional i una de les millors pel·lícules del gènere i de la història del cinema. Una altra imprescindible per a la videoteca bastarda.

El frame: El pla en el qual apareix en pantalla John Wayne fent aturar la diligència i giravoltant el Winchester a la seva mà dreta. Una imatge icònica no només del gènere sinó també del cinema en general.

La frase: No sóc només un filòsof, senyor, sóc un fatalista. En algun lloc, en algun moment, pot haver-hi la bala adequada o l’ampolla equivocada a l’espera de Josiah Boone. Per què preocupar-se per quan o i per on?

L’espòiler: Al final Dallas i Ringo acaben junts en un ranxo més enllà de la frontera. O no? Ara no ho recordo!