MENU

15 setembre, 2020 Comentaris (0) Visualitzacions: 172 Cinema Jep Soler

Títol
Ofrenda a la Tormenta

Director
Fernando González Molina

Actors
Marta Etura, Susi Sánchez, Elvira Mínguez, Leonardo Sbaraglia, Benn Northover, Paco Tous, Carlos Librado, Pedro Casablanc, Álvaro Cervantes, Ana Wagener, Imanol Arias, Marta Larralde, Alfredo Villa, Eduardo Rosa, Iñigo de la Iglesia

On veure-la
Netflix

El Guardián Invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la Tormenta, estan dirigides per Fernando González Molina, que a nivell narratiu i visual no escriurà cap pàgina en la història del cinema amb aquests films.

Puntuació

3

Ofrena al turment

Els que em coneixeu una mica sabreu que llegeixo poques novel·les, normalment dic “Esperaré que facin la pel·lícula”. De la trilogia escrita per Dolores Redondo hauria d’haver fet una cosa diferent, ni llegir ni mirar les pel·lícules, però com que m’haig de guanyar el sou vaig decidir mirar les tres entregues i poder escriure pels Bastards, ara que fa poc que s’ha tancat la trilogia del Batzán. Ofrenda a la tormenta, la darrera entrega, s’havia d’estrenar en sales de cinema, però amb tot el problema d’exhibició i distribució, Netflix va decidir comprar-la i posar-la a disposició dels seus abonats. A la plataforma hi ha disponibles les tres parts per tots aquells que decidiu llençar set hores de la vostra vida.

El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta, estan dirigides per Fernando González Molina, que narrativament i visual no escriurà cap pàgina en la història del cinema amb aquests films. Ni l’aparició d’actrius i actors ben reconeguts, com Marta Etura, Elvira Mínguez, Francesc Orella, Imanol Arias o Leonardo Sbaraglia, salven del desastre una de les pitjors experiències cinematogràfiques dels darrers anys. Sobretot perquè es va vendre com una gran producció en què gaudiríem com camells, ens endinsaríem en un univers màgic i misteriós que ens atraparia. Tot el contrari. No hi ha manera d’estar més de cinc minuts atent a l’acció, narrativament és tan explicativa, xerren pels descosits, com si no confiessin que l’espectador mitjà ha vist alguna pel·lícula a la seva vida.

Em centraré a partir d’ara en la darrera entrega, però podria servir per a qualsevol de les tres, ja que el patró desastrós es repeteix i repeteix més que el pebrot cru. Us passo un parell de coses a tenir en compte: Utilitzen la música tothora sense sentit, en comptes de convertir-se en un personatge més esdevé un destorb. Es detecta un esverament innecessari dels policies que fan riure amb “Corre! Vamos! Deprisa!” en una peli de dues hores i mitja en la que després es poden posar a xerrar mitja hora. Ja no tenen pressa? Un desastre. Arrencada de cavall i parada i burro, vaja. Donen voltes i més voltes a una trama de bruixeria que no s’aguanta per enlloc, però el pitjor és que la part dramàtica també fa vergonya: paraules d’amor i de tristesa dirigides a una Marta Etura emprenyada, amargada i amb problemes de restrenyiment, si fem cas a la seva cara. Per molt que s’esforci a semblar la Carrie Mathison, preocupada per tothom i amb ganes de salvar el món, no té la talla en cap moment. Sort no té cap company que es digui Saúl. A l’escena en la qual es mor un dels policies i es posa a plorar, els altres se la miren com pensant “que li passa a aquesta? No n’hi ha per tant….” I a l’escena següent ja la tenim donant ordres i preveient el futur.

Els personatges secundaris semblen robots, no sé si la veu dels diàlegs és la de la Siri o la veu de la Renfe, de fet potser les veus robòtiques reals donarien més entonació, és que fins i tot en Francesc Orella sembla que reciti Verdaguer a 20 revolucions per minut.  Un altre aspecte que em fa posar nerviós és la figura de l’Aloisius, el company americà de la inspectora Amaia que, des de la distància, va donant consells de quatre peles que resulta que serveixen per desencallar les coses, sort que aquí sembla que ha desaparegut. Us torno a repetir que xerren massa, les explicacions i el perquè de tot plegat arruïna la possibilitat que l’espectador vulgui estar atent a la pantalla. Si aneu al lavabo a mitja peli o a dutxar-vos, cap problema que ja us tornaran a fer un resum-explicació que us servirà per tornar a enganxar el fil. Un fil que, si us haig de ser sincer, és tan dèbil que no aguanta la durada de la trilogia. Quan arrenca la història, a l’inici del desastre, es planteja una investigació policial amb tocs de màgia basca i llegendes rurals de la zona, aquesta barreja, ben portada, seria un èxit, però a mesura que avança l’argument i entrem a la segona entrega la part policial perd pistonada i ens deixa en un univers esotèric que no s’acaba de definir. I no millora al final. Espero que Marta Etura, que tant ens va fer gaudir a Mientres Duermes (Jaume Balagueró, 2011), triï projectes una mica més adequats en el futur.

Puntuacio

3

El Guardián Invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la Tormenta, estan dirigides per Fernando González Molina, que a nivell narratiu i visual no escriurà cap pàgina en la història del cinema amb aquests films.

Títol
Ofrenda a la Tormenta

Director
Fernando González Molina

Actors
Marta Etura, Susi Sánchez, Elvira Mínguez, Leonardo Sbaraglia, Benn Northover, Paco Tous, Carlos Librado, Pedro Casablanc, Álvaro Cervantes, Ana Wagener, Imanol Arias, Marta Larralde, Alfredo Villa, Eduardo Rosa, Iñigo de la Iglesia

On veure-la
Netflix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.