MENU

20 setembre, 2020 Comentaris (0) Visualitzacions: 174 Videojocs Xavi Sánchez (Elodin Lockless)

Nom
Figment

Companyia
Bedtime Digital Games

Any de llançament
2017

Disponible per
PC, Nintendo Switch, PlayStation 4, Xbox One

És una entrega per tots els públics, però que veig encarada cap a adults que volen gaudir d’una mica de màgia i records d’infantesa.

Puntuació

9

FIGMENT: les obres artístiques són el terreny dels indies

INTRODUCCIÓ

Qualsevol que sàpiga una mica de videojocs per ordinador coneixerà, i no podrà rebatre, la supremacia d’Steam en el mitjà. És per tothom conegut la popularitat i l’amor que es té per les seves mítiques rebaixes, oportunitats periòdiques en les que es poden comprar sagues de videojocs senceres a un preu d’escàndol. Doncs bé, des de fa cosa d’uns mesos, una altra plataforma bastant coneguda, Epic Games, va decidir posar en pràctica una decisió que, a la llarga, es molt probable que la situï a un nivell similar al de la distribuïdora de Valve Corporation.

L’aposta de la plataforma consisteix en regalar dos videojocs, títols que van rotant setmanalment. Això pot no semblar tan atractiu com les amplies ofertes que ofereix Steam, però quan després d’un mes es mira la biblioteca d’Epic Games i es veu com més de vuit jocs han aparegut per art de màgia, és molt complicat rebatre que no posseeix cert encant. Si, és molt possible que cap de les entregues que es regalin sigui del gust de molta gent, ja que solen ser jocs de baix pressupost el preu base dels quals ja era baix de per si, però això li confereix una altra virtut, almenys als meus ulls: visibilitzar els títols més desconeguts, donar a conèixer el corrent indie, menys ambiciós i, a vegades, més pur. Aquí és on entren noms com Figment.

 

SINOPSI

Figment es desenvolupa dins la ment d’un pare que ha patit un accident de cotxe amb la seva família, resultant l’únic ferit de gravetat. Dusty, l’oblidada representació del valor, i Piper, la seva acompanyant, hauran de tornar a l’acció després d’anys de pau, recorrent tots els racons del cervell amb la missió d’acabar amb les pors i neguits que amenacen amb destruir la ment.

 

EL VIDEOJOC COM A EXPRESSIÓ ARTÍSTICA I LA IMPORTÀNCIA DE L’EXPERIÈNCIA

Com es pot apreciar en el títol de l’article, dóna la sensació que els estudis petits són els que veuen més el videojoc com un mitjà artístic. Les obres anteriorment tractades en el portal, a excepció de Subnautica, eren obres AAA, i tot i que en el seu moment vaig descriure l’apartat gràfic de cadascun d’elles com a impressionant, cap d’elles s’allunyava de l’estètica realista més del compte. Si, la il·luminació de BioShock Infinite i els colors vermellosos i dissenys d’enemics dels dos Doom eren d’un altre món, però cap intentava anar més enllà (tampoc és que fes falta).

Figment és una obra d’art de principi a fi, no tant per la seva història o guió, sinó per com explota la seva premissa i aconsegueix fer màgia. Les diferents zones de la ment estan molt ben diferenciades i definides; la part més creativa del cervell està formada per elements estrambòtics disposats de manera caòtica, però es respira llibertat. En canvi, la part més racional es caracteritza per les seves línies rectes i puzles més quadriculats i matemàtics. L’escenari s’utilitza molt per fer avançar la trama, alguns trencaclosques estan mimetitzats amb l’entorn i és el que aporta vida a l’experiència.

Els dos aspectes capçals que fan que el joc funcioni són l’apartat visual, per un cantó, i la banda sonora i els efectes de so, per l’altre. Però per entendre bé aquests punts, primer s’han de deixar clares les intencions del títol. Per començar, Figment no és un joc difícil. És més, és força senzill. El combat es basa en una sèrie de tres atacs i un atac carregat, a més d’una tombarella per esquivar o avançar més de pressa. Després hi ha els ja esmentats trencaclosques, els quals hem de superar per poder seguir endavant. No són reptes enrevessats ni que exigeixin un IQ de 400 com a The Witness per poder-los entendre, però sí que és cert que hi ha vegades que jo m’he arribat a frustrar en algun punt. De fet, el joc podria caure en la categoria d’infantil per la seva accessibilitat, i no ho nego. Crec que als nens els hi pot encantar el caràcter somniador i poc rebuscat de Figment, tot i que per mi els trencaclosques són massa complicats per ells. És una entrega per tots els públics, però que veig encarada cap a adults que volen gaudir d’una mica de màgia i records d’infantesa.

En poques paraules, el que intenta Figment és que t’interessis per l’experiència que t’ofereix. La història és interessant, si, i hi ha un motiu per les nostres accions i l’estat en què es troba la ment, però no és la part més important del joc. Al llarg de l’aventura es poden anar trobant records puntuals poc importants que permeten saber una mica més de la vida del pare que s’està intentant ajudar, però realment no és l’objectiu prioritari, ja que per aconseguir la majoria de records s’han de seguir camins secundaris o superar trencaclosques que no afecten a la continuïtat de la història.

De la mateixa manera, Figment és un títol que convida a la rejugabilitat. Té una duració d’unes sis hores de joc, i la veritat, no en necessita més, allargar-ho només seria perjudicial per l’experiència, però en realitat té més profunditat de la que sembla en un primer moment. Hi ha vàries coses que es poden fer de manera secundaria i que estan força ben amagades per qui no les busca amb detall, i un cop s’acaba l’aventura és desesperant arribar a Cerebrópolis i veure els records que s’han deixat pel camí. La meva recomanació és jugar una primera vegada seguint els instints i gaudir de l’experiència sense pensar massa, i després fer una repassada mirant amb lupa els detalls.

Així doncs, per tornar a encarrilar l’article, repetir que l’experiència és l’objectiu principal dels desenvolupadors a l’hora de crear Figment. L’aventura d’en Dusty, l’heroi oblidat de la ment, és una recreació del viatge de l’heroi. En un principi, només accedeix a ajudar per pur capritx, per recuperar un objecte valuós que l’enemic l’hi ha robat, però a mesura que avança va recuperant l’esperit de l’heroi, la consciencia de la seva missió, el seu deure. Recupera l’amor per l’aventura, una aventura que nosaltres compartim.

Tornem als aspectes visuals i de so. L’estètica i la paleta de colors són molt entranyables i extremadament atractius a la vista, predominant una cromàtica pàl·lida que escau perfectament a l’ambient, i la vista isomètrica permet la perspectiva ideal per poder interpretar l’entorn però sense revelar més del compte. El disseny dels personatges encaixen dins els estàndards del món, tot i que la cara d’en Dusty, a parer personal, és millorable. Després, la banda sonora i els efectes de so són el retoc final perquè el joc funcioni, ja que impregnen al jugador amb tota la seva màgia. La música juga un paper fonamental al llarg de la travessia, sobretot en la part creativa de la ment, on diferents instruments com flautes i trompetes substitueixen les plantes i alegren l’ambient.

CONCLUSIONS

En definitiva, Figment és experiència pura, una interacció en un món vibrant i ple de màgia pel qual avances embolcallat per totes les meravelles visuals i auditives que preparen només per tu, el protagonista, l’heroi d’aquesta aventura. I sabem que no és l’última, les pors i els malsons no desapareixen per sempre, són allà, alerta per sortir i fer-se amb el control. Però també sabem que en Dusty i la Piper estaran preparats per actuar, lluitant per impedir que els nostres temors més profunds acabin per devorar-nos.

Puntuacio

9

És una entrega per tots els públics, però que veig encarada cap a adults que volen gaudir d’una mica de màgia i records d’infantesa.

Nom
Figment

Companyia
Bedtime Digital Games

Any de llançament
2017

Disponible per
PC, Nintendo Switch, PlayStation 4, Xbox One

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.