Sinopsis: Dos individus entren en una cafeteria en un lloc perdut del mig oest americà. Són assassins professionals i busquen a un suec anomenat Ole Anderson (Burt Lancaster). Un dels presents va a buscar el suec per alertar-lo, però aquest en lloc de fugir, decideix resignar-se i acceptar el seu destí.

Robert Siodmak és un dels grans directors dels anys gloriosos del noir. Forma part del grup d’europeus que van arribar a Hollywood als anys 40. Tots ells venien molt influïts per l’expressionisme Alemany i aquesta estètica de llums i ombres la van traspassar al cinema negre.  Forajidos (The Killers) conté tots els trets característics del gènere: antics boxadors que troben refugi en el crim organitzat, una fantàstica dona fatal (Ava Gardner), un detectiu perspicaç, clarobscurs, paisatge urbà definit, atracaments perfectes, un botí per buscar, sicaris, la mort, la mentida planejant sobre la trama i una atmosfera aconseguida amb una esplèndida fotografia en blanc i negre entre barrets d’ala ampla, cigarret i cotxes. Siodmak aconsegueix, doncs, realitzar una pel·lícula canònica que per si sola explica el gènere.

El guió s’ha atribuït a Anthony Veiller tot i que molts estudiosos sostenen que va ser escrit per John Huston. Aquest parteix d’uns dels contes més coneguts d’Ernest Hemingway, un relat que serveix de punt de partida perquè el film ens expliqui la història de per què dos assassins a sou arriben a Bretwood (Nova Jersey) disposats a matar a Ole Anderson (el suec). A partir d’aquí es despleguen una munió de flashbacks que van completant la història de l’assassinat, i tot això ho fem a través de la investigació del detectiu de l’empresa d’assegurances que tenaçment ressegueix les pistes fins a solucionar el cas.

Les interpretacions de Burt Lancaster, Ava Gardner i de secundaris com Edmond O’Brien, Albert Dekker, Sam Levene o Virginia Christine acaben configurant una pel·lícula que s’ha convertit per mèrits propis en un referent absolut del gènere.

No podeu no tenir-la present per la vostra videoteca.

La frase: “Ningú pot escapar al seu destí”

El frame: L’entrada dels dos assassins al bar en busca de “El suec” una transposició perfecte de l’esperit del conte escrit per Hemingway

L’espòiler: Al final se sap el perquè el personatge de Burt Lancaster es deixa assassinar. O no? Ara no ho recordo!