Després de relatar-nos la caça a Unabomber, la sèrie antològica Manhunt ha tornat per explicar-nos el cas de Richard Jewell que, als atemptats dels Jocs Olímpics d’Atlanta ’96, va passar d’heroi nacional a enemic públic número u dels Estats Units.

A començaments d’any Clint Eastwood, amb Richard Jewell,  ja va portar al cinema aquesta història, però només es va centrar en el guarda de seguretat i la seva defensa. Manhunt: Deadly Games, aprofitant la relativa llibertat de durada que ofereix una sèrie, va més enllà i divideix la sèrie, que consta de 10 capítols, en dues parts: l’auge i caiguda de Jewell i la persecució d’Eric Rudolph.

Als Jocs Olímpics d’Atlanta de 1996, durant un concert, el guarda de seguretat Richard Jewell descobreix una bomba, assegura la zona i salva centenars de vides. Jewell es considerat un heroi nacional, les cadenes li demanen entrevistes, tothom el vol conèixer, però quan l’FBI i els mitjans de comunicació l’acusen de ser el terrorista, Jewell es veu obligat a defensar-se per demostrar la seva innocència. Mentrestant, el veritable terrorista, Eric Rudolph, detona una sèrie de bombes, algunes causant morts, per després desaparèixer als boscos de Carolina del Nord. L’FBI encapçala la caça a un terrorista més gran de la història per trobar-lo, però Rudolph fa aliats entre ciutadans locals i grups de milícies que l’ajuden. Només després de reconèixer públicament la veritat sobre la innocència de Richard Jewell, l’FBI pot finalment unir esforços amb els ciutadans per caçar a Eric Rudolph i portar-lo a la justícia.

La sèrie critica el sistema policial i judicial americà, on els agents, davant les pressions externes, es veuen obligats a buscar un culpable ràpidament. Basant-se exclusivament en el fet que Richard Jewell encaixava en el perfil elaborat per algú en una oficina a kilòmetres de distància, l’FBI no va dubtar en convertir-lo en sospitós, sense cap prova física, destruint la vida d’un innocent. També, igual que feia el film d’Eastwood, Manhunt: Deadly Games critica els mitjans de comunicació, amb la facilitat que tenen per elogiar o defenestrar a algú, i a l’opinió pública, pel fet de no ser prou crítics amb les informacions que els donen.

Pel que fa a la segona part, la caça d’Eric Rudolph, la sèrie és on pateix més. Els creadors han estirat força la trama de la cacera de Rudolph, refugiat als boscos de Nantahala, Carolina del Nord, i protegit i auxiliat per molts veïns, que veien en Eric un heroi per posar bombes en clíniques on es practicaven avortaments.

El punt fort de la sèrie és la interpretació que fa Cameron Britton de Richard Jewell. L’actor, que es va donar a conèixer en el paper d’Edmund Kemper a Mindhunter, fa un treball camaleònic per posar-se en la pell del vigilant de seguretat. També cal destacar Carla Gugino en el paper de Kathy Scruggs, la periodista encarregada d’encapçalar la campanya mediàtica contra Richard Jewell.

Aquesta segona temporada es veu un parell de graons per sota de l’anterior i, si comparem la sèrie amb el film d’Eastwood, aquesta surt perdent, ja que Clint explica el mateix, millor, i en molt menys temps.