A algun il·luminat se li va acudir fer un remake de la sèrie de culte Utopia (2013-2014) creada per Dennis Kelly, que té posada en escena impecable, mantenint a cada pla la simetria kubrickiana, amb el punt de fuga centrat a l’estil George Miller a Mad Max: Fury Road (2015), i jugant amb colors vius, potents, sobretot els grocs i verds. La imatge és tan potent que et deixa hipnotitzat davant la pantalla, mentre t’expliquen una història de teories conspiratives polítiques i filosòfiques que encara et mantenen més alerta. Tots els personatges tenen una personalitat ben definida que va evolucionant i permet elaborar una trama del tot magistral, amb sorpreses i moments inoblidables. Per tant no feia falta un remake. Gillian Flynn (guionista i escriptora de Gone Girl (2014) i de Sharp Objects (2015)) creu que és una bona idea fer-ho i prepara el projecte. De bon principi pintava més que bé, amb David Fincher de director i Roonie Mara com a Jessica Hyde, finançada per HBO. El projecte se’n va anar en orris i finalment Amazon Prime decideix produir-lo mantenint només a Flynn com a guionista.

En el cas que no s’hagi vist la versió anglesa, Utopia pot enganxar a l’espectador. L’argument és ben actual: un virus mortal apareix a diverses zones dels Estats Units, una empresa farmacèutica creu que pot tenir la cura i vol comercialitzar massivament la vacuna, però un grup de “friquis” fanàtics del còmic Distopia creuen que hi ha una conspiració mundial i que si aconsegueixen la segona part del còmic, Utopia, podran trobar la solució i salvar a la humanitat. Pinta bé, eh? Utopia manté un bon ritme i té el hàndicap d’haver de donar protagonisme a tots els personatges, perquè tots tenen un pes important en la trama. Voldria destacar el personatge interpretat per John Cusack (que muta físicament cap a Nicolas Cage), i que no apareix en la versió anglesa. Aquest potser és un dels canvis més rellevants, a la versió original hi ha un complot entre el govern britànic i una farmacèutica, a Amèrica deixen de banda el govern i li donen tot el pes a la indústria, d’aquí la importància de Kevin Christie, el cap de l’empresa i pare de família extensa, que assumeix la responsabilitat de ser l’eix central del mal, gestionant a les persones com si fossin màquines amb un propòsit determinat i letal.

Visualment la sèrie aposta per tons suaus, més pastels, fugint de la brillantor de l’original, tret d’alguns detalls més vius que són extrets de la sèrie britànica. Aquest canvi provoca una queixa constant a l’espectador que ha vist l’original, el meu cap només anava repetint “això no és Utopia”, perquè tot i que anaven succeint coses conegudes no tenien el mateix impacte. Aquesta impressió passa als primers capítols, però quan la sèrie es deixa anar i introdueix personatges i situacions noves, ens adonem que la violència, en un clima visual més baix, es fa més visible. La violència va de menys a més, perquè al principi els sicaris no tenen gaire carisma, però quan la violència es converteix en sistèmica el terror està assegurat.

Si sou d’aquells que no heu vist l’original, millor que deixeu aquesta i aneu a Filmin a donar-hi una ullada. Ara bé, si no teniu Filmin, no voleu piratejar i esteu subscrits a Amazon Prime Video, doncs tindreu un entreteniment potable, si sou verges en l’univers Utopia, i passable si ja el coneixeu. Us deixo els tràilers de les dues.

PD: Gillian Flynn es fa un autohomenatge quan apareix una cartellera d’un cinema on anuncia Gone Girl The Musical.