La sèrie de Freeform Studios Motherland: Fort Salem segueix a un grup de noies joves reclutes d’un exèrcit de bruixes. La bruixa Sarah Alder, més de 300 anys enrere, va firmar l’Acord de Salem amb els líders del que es convertiria en el govern dels Estats Units, posant fi a la persecució de les bruixes a canvi de lluitar-los les seves guerres. Ara, durant el que s’anomena Conscription Day, les descendents d’aquelles bruixes són reclutades per formar part de l’exèrcit de bruixes. Tres d’aquestes noves reclutes són Raelle Collar (Taylor Hickson, Deadly Class), una noia rebel de classe treballadora, que desconfia de la casta d’oficials; Abigail Bellweather (Ashley Nicole Williams), membre d’un llegendari llinatge de bruixes militars que lluita amb la pressió que comporta tal herència; i l’entusiasta Tally Craven (Jessica Sutton, Escape Room), que sembla que és l’única que decideix allistar-se de forma altruista per fer el bé. Les tres formen part de la mateixa unitat i s’entrenaran en màgia de combat sota l’atenta mirada de la general Alder (Lyne Renée, The Gentlemen) i la instructora Anacostia Quartermaine (Demetria McKinney, Saints & Sinners)
Motherland: Fort Salem es decanta, des del principi, per la història més familiar i menys interessant: el naixement de l’amistat entre les tres protagonistes. Mentre anem veient les diferències entre les tres reclutes, les seves baralles i reconciliacions, la sèrie va mostrant petits detalls sobre la vida i instrucció de les bruixes a l’acadèmia militar. També anem veient la lluita contra l’Spree: un grup de bruixes renegades amb l’únic objectiu de reivindicar el poder de la bruixeria per sobre dels humans normals.
Motherland: Fort Salem no està especialment interessada a explicar-nos com les bruixes han pogut donar forma a aquesta història alternativa dels Estats Units, cosa que fa que moltes vegades et perdis en els diàlegs, ja que fan referències a fets del passat dels quals no en sabem res. Per contra, ens podem entusiasmar una mica amb la reinvenció de les armes de les bruixes. No, no trobarem escombres voladores (aquestes van amb helicòpters militars), però sí que sentirem càntics amb la gola, camps de força, pastilles tipus LSD que fan volar (literalment) o nigromància.
El més notable de la sèrie és la visió femenina de la història. Les dones estan al capdavant de tot: la cap de l’exèrcit, la general Alder, és també la cap de l’aquelarre de bruixes i bruixots, i ha de retre comptes a la presidenta dels Estats Units (sí, una dona… i negra!). A les joves reclutes se’ls ensenya la seva ascendència femenina, deixant a banda els homes. Són les bruixes qui trien els homes amb qui volen tenir sexe, no al revés (al quart capítol hi ha una trobada entre bruixes i bruixots per tal de fer una orgia que doni força a les joves reclutes).
Un dels problemes que té la sèrie és que vol abraçar massa temes importants relacionats amb les dones, sense limitar-se a la identitat, la raça i el gènere, que molts d’ells es perdran perquè hauran de passar-hi de puntetes. Quan la sèrie és bona, és genial, però has de passar per moltes coses estranyes per arribar-hi.
