Sinopsi: Eva està casada amb Franklin. Decideixen, amb gairebé quaranta anys i després de molts dubtes, tenir un fill. Així naixerà Kevin. Però, ja des del principi, comencen a sorgir grans dificultats.

We need to talk about Kevin és un drama en lletres capitulars. Està basada en la colpidora novel·la de Lionel Shriver, de la qual la directora n’ha seleccionat diversos fragments per recrear la història de dos pares, interpretats de manera magistral per Tilda Swinton i John C Reilly i els canvis que els suposa l’arribada a les seves vides d’un fill problemàtic. Es desviuran i faran tots els esforços per tal d’educar el seu fill, però no podran aturar la seva projecció malèfica. A Kevin l’interpreten diversos actors, però de tots ells en destaca la interpretació d’Ezra Miller que encarna un adolescent androgin i maligne tan versemblant que afegeix un to encara més dramàtic a la història.

El guió gestiona molt bé el suspens. A l’inici ens anuncia una situació, però es reserva pel final la revelació d’uns fets que ja han passat i que són la clau per entendre tota la història. A banda del dramatisme de l’acció, la directora es qüestiona el fet que un nen no pot ser dolent per naturalesa i que una bona educació ho pot corregir tot. Aquí veiem de manera frontal com la maldat pot ser innata.

L’estètica, la composició de plans, l’edició, el cromatisme i la banda sonora de Johny Greenwood fan que el suspens i el dramatisme latent que sobrevola tota la pel·lícula sigui absorbent per a l’espectador.

We need to talk about Kevin és ja un clàssic contemporani i sobretot és una pel·lícula que no us deixarà durant molt de temps.

La frase: “La Mama era feliç abans que naixés el petit Kevin. Ho saps? Ara la mama es desperta cada matí desitjant viure a França!”

El frame: L’escena en què Ezra Miller, Kevin, prepara l’arc i les fletxes al gimnàs de l’Institut és difícilment oblidable.

 L’espòiler: Tot acaba malament. O no? Ara no ho recordo!