MENU

5 desembre, 2020 Comentaris (0) Visualitzacions: 310 Videojocs Xavi Sánchez (Elodin Lockless)

Títol
Ape Out

Companyia
Devolver Digital

Any de llançament
28 de febrer del 2019

Disponible per
PC i Nintendo Switch

A Ape Out hi ha dues progressions paral·leles: per un costat hi ha la nostra aventura, el nostre desig de sortir de l’opressió, i per l’altre la música, que ens acompanya i segueix les nostres petjades allà on anem, repetint els nostres moviments fil per randa.

Puntuació

7,5

APE OUT: “No li doneu la bateria al goril·la”

Ape Out és un projecte indie d’un sol jugador desenvolupat per Gabe Cuzzillo, del gènere beat ‘em up, és a dir, rebentar tot el que et trobes per davant de manera frenètica. Ape Out és una experiència molt indie, és una d’aquelles obres que destaca no només per la seva premissa, sinó per la seva estètica, les seves mecàniques, la seva ambientació i, a vegades, el seu missatge.

 

SINOPSI

Ape Out ens posa en la pell d’un goril·la en captiveri que es veu en l’oportunitat de fugir dels humans que el mantenen en condicions pèssimes. El seu objectiu: escapar dels bípedes armats que el volen assassinar i tornar a la natura.

 

FINS I TOT UN GORIL·LA POT JUGAR APE OUT, PERÒ NO ETS KING KONG

Les mecàniques d’Ape Out són la quinta essència de la senzillesa. El joc no dóna cap pista dels controls, ni aconsella de la millor estratègia a seguir; només hem fer servir les tecles WASD, moure el ratolí per mirar on vulguis i prémer els dos clics, el secundari per agafar un enemic i utilitzar-l’ho com a escut, i el principal per empènyer els teus enemics, agafats o no, contra els seus companys o una paret (o preferiblement alguna cosa que exploti, és més satisfactori) per esmicolar-los. Al ser una massa de múscul de més de 150 quilos, ni tan sols els enemics més cuirassats poden resistir més d’una vegada les nostres envestides, fent el gameplay més satisfactori. L’objectiu ni tan sols és matar al major nombre d’humans possible, sinó escapar a l’exterior.

Com he dit, no és complicat, no té floritures i és directe. Fins aquí és ben senzill. Conforme avancem i passem a nivells més alts, la varietat dels enemics augmenta, però el que realment pot ser un gra al cul és el mapa. No és difícil morir a Ape Out; el mapa canvia cada vegada que mors, i la vista zenital fa que no podem veure el mapa sencer. Moltes vegades ens trobem davant un grup d’enemics a una distància considerable i sense cap cobertura amb la que cobrir-nos, així que, sobretot més endavant en el joc, es requerirà de més estratègia i menys instints primaris per poder seguir endavant.

Aquesta fragilitat em genera sentiments contradictoris; per una banda m’agrada que els jocs em suposin un repte, però en aquest cas trobo que hauria estat adient el frenetisme típic de jocs com DOOM, sobretot amb la música ràpida i trepidant d’en Matt Boch, l’artista darrere la banda sonora i els efectes de so del joc. És només una opinió personal, fessin el que fessin, hauria tingut detractors per la falta de reptes o per haver fet una power fantasy on s’ha de pensar més del compte.

 

 

UNA SELVA MONOCROMÀTICA TÉ MÉS ENCANT SI HI HA JAZZ

El que més crida d’aquest títol és l’ambientació. En el menú ens trobem la presentació del joc; un goril·la atrapat darrere una gàbia. Aquí ja podem veure per quin camí va l’entrega. Al llarg de tota l’aventura, i fins i tot en els menús, se sent una música molt particular, on hi predominen els tambors i els plats de bateria per donar un toc més salvatge. Les peculiaritats no acaben aquí; la banda sonora reacciona a les nostres accions, i aquí m’hi vull aturar un moment, doncs és l’apartat tècnic més impressionant de l’entrega. Pocs jocs han aconseguit adaptar la seva banda sonora a les accions del jugador, no oblidem que l’avenç d’una història explicada mitjançant el videojoc depèn totalment de nosaltres; si volem quedar-nos quiets mitja hora sense fer res, això influeix a l’apartat acústic. Molts desenvolupadors recorren a la confiable tècnica de posar la banda sonora en bucle, cosa que no és dolent, però Matt Boch ha aconseguit sumar la seva música a l’aventura. Ras i curt, a Ape Out hi ha dues progressions paral·leles: per un costat hi ha la nostra aventura, el nostre desig de sortir de l’opressió, i per l’altre la música, que ens acompanya i segueix les nostres petjades allà on anem, repetint els nostres moviments fil per randa.

Diseny dels vinils disponibles al joc.

Al principi de cada nivell, la música es manté baixa i tímida, però a la que matem al primer enemic els tambors es desborden i les melodies selvàtiques ens alerten del perill real que correm. Cada vegada que matem a algú sona un plat de bateria, i conforme anem assassinant, la música augmenta. No ho he dit, però els amants del jazz aquí es veuran realment immersos, ja que la totalitat de la banda sonora és una amalgama de jazz caòtic format en la seva totalitat per instruments de percussió. Els quatre capítols en els que està dividit el joc es representen amb vinils de jazz, amb la seva cara A i la cara B. Cada capítol projecta un estil de jazz diferent, sent el primer el més estàndard.

Els aspectes visuals també són intrigants. L’estètica és el que se’n diu lowpoly, és a dir, recorda a com es veien els videojocs antics, a la dècada dels 90. Les figures no estan detallades, i tots els elements són monocromàtics amb colors molt vius i oposats, dotant l’entorn d’un aspecte molt satisfactori i distingible. Els efectes d’il·luminacio són representats amb uns granulats exagerats i molt dinàmics, i en les ocasions on la llum s’apaga, els colors de cada element canvien. En molts aspectes és semblant a l’estil minimalista de Saul Bass, ja que els personatges són simples siluetes sense línies interiors que les perfilin.

 

VAL LA PENA?

Crec que Ape Out afecta a la gent de diferent manera. És un joc curt, si ets bo i constant te’l pots acabar perfectament en una tarda, però aquest no ha sigut el meu cas. He mort bastant, i en els videojocs sóc bastant temperamental, així que l’he anat estirant de manera que m’ha durat vàries jornades, a vegades deixant alguns dies entre partides. L’experiència bàsica pot durar unes 5 hores, depenent de l’habilitat, però tampoc cal més. Conforme es va avançant, l’aparició de nous enemics i les noves interaccions amb el terreny i els objectes incentiva el jugador a seguir, aconseguint un progrés molt fluït i disfrutable. Si s’allargués, no seria el mateix, es faria pesat i se sentiria estirat perquè si, seria contraproduent. Tot i així, hi ha l’opció de tornar a jugar en un mode més difícil, per si l’aventura estàndard no ha sigut suficient, o un mode Arcade, per veure fins on arribes i veure el teu nom a les taules classificatòries.

Tant a l’Epic Games com a Steam podeu trobar el joc per 14,99 euros, i tot i que Ape Out m’ha agradat, trobo que el preu és excessiu. Jo no gastaria més de 10 euros, potser entre 6 i 8 seria el preu adient. És un joc de tarda, d’aquells que jugues una estona quan estàs avorrit i acabes excitat per l’adrenalina i per la música i per la pudor a goril·la.

Puntuacio

7,5

A Ape Out hi ha dues progressions paral·leles: per un costat hi ha la nostra aventura, el nostre desig de sortir de l’opressió, i per l’altre la música, que ens acompanya i segueix les nostres petjades allà on anem, repetint els nostres moviments fil per randa.

Títol
Ape Out

Companyia
Devolver Digital

Any de llançament
28 de febrer del 2019

Disponible per
PC i Nintendo Switch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.