MENU

7 gener, 2021 Comentaris tancats a John Williams, el Mestre Visualitzacions: 1018 Sèries Ramon Baubí

Nom
John Towner Williams

Data de naixement
8 de febrer de 1932

Films destacats
Munich, Star Wars, Jaws, Superman, Close Encounters of the Third Kind, Indiana Jones,

Disponible per
A tot arreu

He volgut escriure aquestes línies perquè, per a un servidor, John Williams és el més gran dels compositors de bandes sonores de la història

Puntuació

10

John Williams, el Mestre

Hi ha pocs binomis tan difícils de trencar com el del cinema i la música. És molt difícil imaginar el món de les pel·lícules totalment desvinculat de la música. De fet, el primer cinema, a principis del segle XX, l’etiquetem com cinema mut i en realitat no ho era pas. El costum era projectar les pel·lícules amb música interpretada en viu al mateix cinema. Les grans produccions de l’època incloïen música composta expressament per a l’exhibició. D’altres produccions, més modestes, s’acompanyaven de música interpretada, sovint, per un pianista que escollia els temes que acompanyarien les imatges d’entre un recull de músiques prefabricades ordenades segons el caràcter de l’escena. Tot plegat ens dóna una mostra de com la música i el cinema han anat de la mà des de gairebé els seus inicis. Com a curiositat, la que es considera (tot i que amb matisos) la primera pel·lícula de cinema sonor sincronitzat de la història fou, precisament, un curt protagonitzat per un noi que vol ser cantant de jazz. The Jazz Singer (1927). Avui, el personatge que ens ocupa, és un dels culpables que aquest matrimoni entre imatge i so no només s’hagi mantingut sinó que ha arribat a uns nivells d’excel·lència.

John Williams va néixer a Nova York el 1932 i actualment és un dels compositors més prolífics i més guardonats de la història del cinema. Després de la mort, aquest any, d’una altra llegenda de les bandes sonores com és Ennio Morricone, John Williams és el darrer dels grans compositors hereus de l’època daurada de Hollywood que ens queden. He volgut escriure aquestes línies perquè, per a un servidor, John Williams és el més gran dels compositors de bandes sonores de la història. Sé que és una etiqueta molt difícil d’atorgar i sempre serà una opinió difícilment objectivable, però, si m’acompanyeu, us explicaré que em fa sentir aquesta admiració.

Un recurs fàcil seria llistar tots els guardons i honors acumulats. Una visita a la Viquipèdia us servirà per veure el llarg llistat. 5 Òscar i 52 nominacions, quatre Globus d’Or i 21 nominacions, 59 nominacions als premis Grammy, una de les seves bandes sonores més icòniques, la de la primera pel·lícula de Star Wars, va ser escollida el 2005 com la Millor banda sonora de pel·lícula nord-americana de tots els temps per l’American Film Institute. En fi, un llistat aclaparador. Tot seguit podríem enumerar tots els seus treballs i el resultat dóna vertigen, si ens fixem només amb les pel·lícules i sèries de TV, trobem 81 obres. Si afegim altres treballs no relacionats amb l’audiovisual, descobrim un compositor altament prolífic.

Tot això, però, són números. Números de record, certament, però si volem captar la magnitud del seu geni, cal que ens fixem en detall en el seu treball. Un dels elements més característics de les seves composicions és l’ús del leitmotiv. Evidentment no és quelcom exclusiu de les seves obres, però és molt complicat trobar algun compositor que en faci un ús més brillant i acurat. El leitmotiv, en l’àmbit musical, és un motiu curt que s’associa a un element narratiu de manera que quan escoltem aquell motiu automàticament l’associem amb l’element en qüestió. En aquest aspecte, la capacitat de John Williams per generar motius musicals que inevitablement fas teus i la manera com els utilitza és difícil d’igualar.

Hi ha una apreciació que molts cops he fet i m’han fet i va en la línia d’aquesta forma compositiva de Williams, cal diferenciar entre ser un bon compositor i ser un bon compositor de bandes sonores. La música d’una pel·lícula ha de complir una funció. Ha de modelar i accentuar els elements narratius que el director vol explicar de tal manera que aquests quedin clars i sobresurtin. Una banda sonora pot modificar el significat d’una escena i aquí és on trobem la diferència entre el compositor i el compositor de bandes sonores. El primer ens proposarà música que funciona amb l’escena, música que d’acord amb el nostre diccionari estètic té sentit amb el què passa a la pantalla. Un compositor de bandes sonores ens proposarà una música que s’imbricarà totalment amb l’escena i que afegirà matisos, significats i que, en definitiva, enriquirà el moment. La música es converteix en un element narratiu més i Williams, amb això, és un mestre.

Per a acabar aquest escrit i obrir una petita finestra a la seva obra, m’agradaria que ens fixem amb una de les que, per a un servidor, és la millor banda sonora de Williams. Indiana Jones and the Last Crusade (1989). En aquesta pel·lícula Williams fa una classe magistral del que és una banda sonora. Durant la primera part de la pel·lícula, la introducció que ens presenta al jove Indiana, hi trobem una persecució que acaba en un tren que transporta materials d’un circ. Durant tota aquesta persecució, la banda sonora és un immens homenatge a les bandes sonores dels clàssics cartoons de la MGM com els famosos Tom i Jerry. Música absolutament imbricada amb la imatge que reforça les caigudes, els cops, els ensurts, tot mil·limetrat. Durant aquesta introducció hi trobem diversos leitmotivs magistralment col·locats: la melodia amb tocs hispànics que sona sempre que veiem la Creu de Cortes, la insinuació del motiu principal d’Indiana Jones quan agafa el fuet. De fet, L’ús que fa del leitmotiv del protagonista ens mostra com el converteix en un element narratiu. Durant tota aquesta introducció no escoltem en cap moment la famosa fanfàrria de l’arqueòleg perquè, precisament, Indiana Jones encara no existeix. És només en els moments en què apareixen els elements característics del protagonista que escoltem la melodia: quan agafa el fuet i quan li donen el barret. La música de Williams col·labora explicant-nos com s’està gestant el que serà el personatge que coneixem. La fi de la introducció ens transporta al present on ja trobem a l’Indiana Jones adult i és el motiu de la Creu de Cortés el que ens connecta les dues parts i ens explica, amb una simple melodia, que la creu que Indiana volia aconseguir en la seva joventut és la que ara, en el moment adult que veiem, ens ocupa. No sabem com Indiana ha acabat en aquest vaixell, però gràcies a la melodia que hem escoltat sabem que el motiu de tot plegat és la creu.

Un altre moment destacable és la intertextualitat que Williams aporta cohesionant les pel·lícules de l’arqueòleg. Escena de les catacumbes de Venècia. Indiana va acompanyat de la Doctora Schneider i a una de les parets de les catacumbes hi troben un dibuix de l’arca de l’aliança. La música, en aquell moment, incorpora el leitmotiv que podem escoltar a la primera aventura de l’arqueòleg, Raiders of the Lost Ark, connectant les pel·lícules no només amb la referència visual. Una darrera observació de l’ús narratiu que es fa dels leitmotivs és la melodia d’Indiana Jones. Si ens fixem en la música, sovint, el leitmotiv de l’arqueòleg ens anticipa un moment d’acció heroica per part del protagonista de manera que ens predisposa al que vindrà i, per aquest motiu, ens impacta més l’acció.

L’anàlisi de la banda sonora d’aquesta pel·lícula donaria per un article llarguíssim. En aquest cas, he volgut fer un tast d’alguns elements per poder copsar la magnitud del talent i l’ofici del mestre. Espero, humilment, que aquestes línies us serveixen perquè, si torneu a veure aquesta pel·lícula o qualsevol de les que porten la música de Williams, us fixeu amb aquests detalls que fan tan especials les seves bandes sonores i que això us permeti gaudir-les encara més.

Puntuacio

10

He volgut escriure aquestes línies perquè, per a un servidor, John Williams és el més gran dels compositors de bandes sonores de la història

Nom
John Towner Williams

Data de naixement
8 de febrer de 1932

Films destacats
Munich, Star Wars, Jaws, Superman, Close Encounters of the Third Kind, Indiana Jones,

Disponible per
A tot arreu

Comments are closed.