Les normes per escollir els millors films de l’any han estat tan complexes que estem exhausts. Són pel·lícules totes estrenades per primer cop el 2020 en els cinemes del país, encara que siguin amb anys de retard, pel·lícules produïdes per petites i grans plataformes i algun altre que s’ha vist només en festivals. Un drama quadrar-ho tot plegat.

1. The Trial of the Chicago 7 (Aaron Sorkin)

Judici als manifestants del 1968 en una convenció del partit demòcrata contra la guerra. Frank Langella interpreta Manuel Marchena amb una convicció admirable. L’escena i els diàlegs dins del tribunal, impagables.

2. Mank (David Fincher)

Fincher surt de la seva zona de confort i disecciona l’era dels grans estudis en la batalla de l’alcohòlic Herman J. Mankiewicz per lliurar a temps el guió de Citizen Kane, un problema comú entre els bastards.

3. 1917 (Sam Mendes)

Pla seqüència trampós? Probablement. Ens queda, això sí, una de les poques “experiències” cinematogràfiques de les quals vam gaudir en les sales abans que el virus creat pel Dr. No arrasés el planeta.

4. Wolfwalkers (Tomm Moore, Ross Stewart)

La millor animació ja fa anys que es fa fora de Disney. Malauradament una altra obra mestra, a l’alçada de la Princesa Mononoke, que ha saltat directament a una plataforma, en aquest cas Apple TV.

5. The Invisible Man (Leight Whannell)

Entre els films de terror de l’any un dels més inquietants ha recuperat un mite ben conegut, però amb una lectura ben diferent.

6. Under the Skin (Jonathan Glazer)

Film estrenat fa anys en el festival de Sitges, però algunes sales l’han recuperat i com era d’esperar els bastards hem quedat hipnotitzats, per no dir una altra cosa, amb l’amiga Scarlett.

7. Richard Jewell (Clint Eastwood)

El ritme al qual fa pel·lícules Clint Eastwood és tan implacable com Harry Callahan als anys 70. Quan ja no n’esperes res, pam, un altre conill del barret.

8. The Hunt (Craig Zobel)

Sorpresa, sorpresa. Gent de bé (ehem) organitzant batudes de caça contra rednecks trumpistes. Què pot sortir malament?

9. The Lighthouse (Robert Eggers)

Cinema hardcore. Zero concessions a la galeria en una història de terror o horror, més aviat, psicològic i escatològic.

10. Little Joe (Jessica Hausner)

Pot deixar una sensación tan devastadora com la La invasió dels ultracossos. Un món feliç? Sí. Però a quin preu?